Els germans Orrit van desaparèixer fa 35 anys en un hospital de Manresa: Així serien ara

Quin aspecte tindrien avui els germans Pires Orrit desapareguts fa 35 anys quan eren a l’hospital Sant Joan de Déu de Manresa?

La resposta a aquesta pregunta són les dues imatges que la família ha aconseguit amb l’ajut del director del documental «Els Orrit» Ferran Ureña.

L’Isidre tenia 5 anys quan es va fer fonedís el dia 5 de setembre de 1988. Estava ingressat i l’acompanyava la seva germana Dolors, de 17 anys.

L’Isidre tindria ara 40 anys i la seva germana 52 anys i la simulació realitzada mostra l’aspecte que podrien tenir en l’actualitat.

Mari Carme Orrit -l’ordre dels cognoms dels germans es va alterar per la procedència estrangera del pare- està contenta, perquè disposar d’una simulació de l’aspecte dels germans que porta tota la vida buscant és un pas endavant per desentranyar el misteri de la desaparició més estranya que Manresa recorda.

«Hem estat buscant un infant i una adolescent quan l’aspecte que tindrien ara és el de persones adultes», assevera Mari Carme Orrit.

Explica que el primer cop que va veure els retrats «em va fer moltíssima, moltíssima impressió. I encara ara, que els he vist molts cops, la sento». 

Afirma que «és molt possible que siguin així». Per la seva percepció, «la Dolors a la simulació de com seria ara té molta retirada a la meva germana Rosa i l’Isidre al meu germà Dani. Té els ulls caiguts i la seva boca. Em sembla que les simulacions són molt encertades».

A més, «encara que no siguin així al 100% els retrats ens donen una idea de com podrien ser».

Les persones van canviant amb el pas del temps, però conserven moltes vegades uns trets característics que evolucionen a poc a poc mantenint l’essència.

Mari Carme Orrit explica que això és el que ha sentit en veure les simulacions: «als altres germans els vas veient canviar a poc a poc i en aquest cas el que hi ha hagut és un gran salt que genera molta impressió».

Confia que amb la difusió de les simulacions algú pugui aportar alguna pista sobre el lloc on es troben o què els ha passat perquè durant tot aquest temps no s’hagin posat en contacte amb la seva família.

D’altra banda, encara recorda la indescriptible crueltat dels que durant molt temps trucaven a la família per burlar-se de les desaparicions, per donar pistes falses o per insultar-los. Quina substància pudent deuen tenir dins del cap gent així?

A l'espera d'una escletxa

L’hospital Sant Joan de Déu de Manresa va rebre la família dies abans que es fes públic que el documental «Els Orrit» era un dels títols inscrits a la 16a edició dels premis Gaudí. El treball de Ferran Ureña i Marc Solanes ha tornat a posar el cas a la palestra mediàtica i ha esperançat la família, que espera que la difusió assolida obri alguna escletxa de llum a l’obscuritat que l’envolta.

El dia 5 de setembre de 1988 a 1/4 d’11 de la nit compareixia a la Policia Nacional de Manresa Maria Orrit. Va manifestar que els seus fills Isidre i Dolors estaven a l’hospital Sant Joan de Déu de Manresa i que el personal sanitari havia vist que no hi eren. 

Va descriure a la policia físicament els seus fills desapareguts i com anaven vestits. Va dir que l’hospital no li havia donat cap informació i que no sabia on podien ser després d’haver parlat amb amics i familiars. 

El nen Isidre Pires Orrit va ser visitat al Servei d’Urgències de l’hospital el dia 2 de setembre de 1988, a les 5 de la tarda, i va quedar ingressat per una Estomatitis Aftosa. Durant l’estada estava acompanyat habitualment per la seva germana Dolors. El dia 5, a les 7 del matí, no hi eren. Així va començar una odissea que roman inconclusa 35 anys després. 

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona

Subscriu-te per seguir llegint