Marina, de 18 anys, va ser assassinada per la seva nòvia: "La lligava, humiliava i li feia pipí damunt… va matar al seu gos i després a ella"

"A la filla de la Mari". "Qui?". "A la de la Mari, que l'han matat". El rumor, el runrún es va instal·lar al carrer. Les veïnes, impactades, no deixaven de comentar. "Déu Sant, si és molt jove". Ho era, tenia 18 anys, es deia Marina i va créixer a Motril (Granada). La seva germana Andrea, un any més petita, va escoltar l'enrenou pròxim a la porta de casa. "Què ha passat? Vaig preguntar…", reconstrueix avui davant CAS OBERT, portal de successos de recerca de Prensa Ibérica. Es va fer el silenci. "Digue-li-". Una veu trista, encara que valenta, acompanyada d'una mirada trencada, li va donar la notícia: "A la teva germana Marina… diuen que la Yasmina l'ha matat".

"El que vaig sentir... Entres en un estat... No t'ho creus", reviu Andrea. La policia, hores després, els confirmaria el terrible crim. "Vam anar nosaltres a comissaria, ningú venia a casa, però ella ja s'havia entregat". Marina estava morta. En el seu cos, segons els forenses, hi havia més de 53 punyalades, encara que al judici se'n acreditarien "almenys 13". La va matar el dia abans, però la seva assassina es va entregar i va confessar 24 hores després.

Marina no figura en cap llista oficial, encara que va morir a les mans de la seva parella. Es diu violència intragènere, no l'exerceix un home contra una dona, però fa mal, devasta igual. Forma part d'una xacra invisible en la qual una de les parts que componen una relació homosexual agredeix, pega, humilia, maltracta o mata.

"La meva germana és una dona que mor assassinada. Una a la qual la mata la seva parella", lamenta Andrea. "Ens hauria agradat que no hi hagués diferències... Les mesures de protecció, les alertes i fins i tot el judici ha estat totalment diferent. Per què? No és just. El que mata, sigui home o dona, ha de pagar".

"El seu objectiu era fer-la patir"

El dia del crim, la meva germana li va dir que volia deixar la relació i que la denunciaria, que no la maltractaria més

Andrea

— Germana de la víctima

Marina tenia 18 anys, acabava d'acabar les pràctiques i havia aconseguit feina a la farmàcia a la qual les va realitzar. La seva assassina, una veïna de tota la vida, de 34 anys, amb la qual portava dos anys de relació. "A més de posar fi a la vida de Marina, l'objectiu era fer-la patir de forma cruel i innecessària", ratifica el Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia. El 16 de febrer de fa dos anys es va conèixer la seva condemna: 17 anys de presó.

"Però, 17 anys que són? La meva germana no tornarà". La lluita de la família no cessa. Han recorregut al Tribunal Suprem. Demanen justícia per a Marina i per a totes les Marines. Aquesta dona és una assassina i ha de pagar".

Volia trencar la relació

La va matar, ho va admetre en el judici. "És una ironia que jo li hagi fet això, sempre he volgut protegir-la", va esgrimir. "No l'estimava ni la va estimar mai", respon avui la seva germana, "la va maltractar, va humiliar i no va parar fins que la va matar".

Els fets es remunten al 12 d'abril de 2021. Marina i Yasmina, que convivien en una masia des de feia poc més d'un mes, estaven soles en a casa. S'acostava el migdia. "La meva germana li va dir que volia deixar la relació", explica Andrea. "Ho afirmen dos testimonis amb els quals l'assassina va parlar després del crim i que van declarar també en el judici". "Es va acabar", va resoldre Marina. "La meva germana li va dir, a més, que la denunciaria, que no la maltractaria més".

L'escena, segons es va provar en seu judicial, va ser la següent: Yasmina, enfadada, diu que no. "Ella estava netejant les coses de l'esmorzar (…) i no vaig pensar, vaig reaccionar. Li vaig treure el ganivet i la vaig apunyalar", va explicar davant el jurat popular que la va declarar culpable.

"La meva germana va morir dessagnada mentre la seva assassina, la seva nòvia, netejava l'escena del crim"

Andrea

— Germana de la víctima

Marina va tractar de demanar auxili. Yasmina la va picar "una patada a la boca", va admetre davant les preguntes del fiscal. La jove va cridar més. La seva assassina, va reconèixer també, li "va tapar la boca amb la mà" mentre continuava apunyalant-la de manera cruel. La patada no seria l'únic cop. L'autòpsia va revelar "cops de puny", "patades" i múltiples punyalades (se'n van comptar 53) "per diferents parts del cos (extremitats, abdomen, pit, coll, cara i esquena)". Yasmina va seure a l'escala, per a pensar, adimitiría.

"La meva germana va morir dessagnada mentre ella netejava l'escena del crim", explica, trencada, Andrea. "Neta la casa i intenta desfer-se del cos...". Va trucar a un amic, A.M., un veí amb discapacitat intel·lectual que va ser acusat d'encobriment en el judici. "Aquest, amb la intenció d'ajudar a desfer-se del cadàver", considera provat el jutge, "va col·laborar amb Yasmina a embolicar aquest cadàver en un edredó i la va acompanyar, tant en la nit del dia 12 d'abril de 2021 com en les primeres hores del dia 13 d'abril de 2021, en el vehicle de Yasmina, a la cerca d'un lloc en el qual enterrar aquest cadàver".

No van aconseguir fer-ho. No van trobar un lloc segur per a enterrar a la jove. "Si haguessin pogut, la meva germana hagués estat una desapareguda més". A.M va ser exonerat per tenir una discapacitat mental que "el converteix en especialment manipulable" i que li va impedir actuar de manera diferent a com ho va fer. "No estem molt d'acord, també hem recorregut la sentència d'aquest senyor", aclareix la germana de Marina.

Violència i maltractaments

"Tenia planejat fugir. Deixar-la tirada per aquí…. La tenia embolicada. La seva intenció era tirar-la i que ningú la trobés", resumeix Andrea. "Va confessar perquè la sospita recauria sobre ella", afirma, que mesos abans habia descobert en Marina, la seva germana, una vida de violència i horror.

"La meva germana se'n va a viure amb ella sota amenaça, comencem per aquí". Es coneixien de tota la vida, però la relació va començar quan Marina era menor d'edat: "tenia uns 16 anys, ella 32". Només començar la relació, "la va allunyar de la família, li va fer creure que erem dolents, que no la volíem". Mesos abans de morir assassinada, "li va fer signar un paper, perquè era menor, per a poder estar amb ella... i en va signar un altre quan es va emancipar".

"Una vegada va venir a casa plorant i ja ens va explicar coses terribles: que li tallava el cabell amb un ganivet o la lligava en una cadira, nua"

Andrea

— Germana de Marina

A casa, la que compartien, van començar els problemes. "No vèiem bé a la meva germana. Va tenir fins i tot un canvi físic, es vestia com l'altra". Va aguantar, fins que Marina no va poder més. "La meva germana va venir a casa plorant i ja ens va explicar coses terribles: que Yasmina li tirava el pipí a sobre, que li tallava el cabell amb un ganivet, que a vegades s'enfadava i la lligava en una cadira, nua.... i que trucava al seu amic -l'home que va estar acusat d'encobriment- perquè la veiés nua també". 

Després de la tempesta, Yasmina reapareixia i Marina tornava a marxar. "Nosaltres què podíem fer? Anàvem a comissària, i ens deien que l'havia de denunciar ella". Res es va activar perquè no hi ha un protocol per a aquests casos, lamenta la dona. "Un mes abans de matar a la meva germana, només per a fer-li mal, va matar al seu gos". Andrea es queda en silenci. "Ho va fer per a posar-la en contra de la família. Al principi li va fer creure que vam ser nosaltres... i crec que també ho va fer per a advertir-la, per a amenaçar-la".

Marina, durant hores, va buscar pels carrers al seu gosset, creient que la seva família l'havia deixat escapar. "Quan la meva germana va tornar li va dir: he estat jo la que l'ha matat. El seu amic, el que avui s'ha deslliurat de culpa, curiosament, va ser el que la va ajudar a enterrar el gos. Un mes després volien fer el mateix amb ella".

Persona vulnerable

"Marina era una persona especialment vulnerable", argumenta Jesús Huertas, l'advocat de la família. "La seva relació va començar amb 16 anys i, durant el temps que va durar, Yasmina sempre va dispensar a Marina un tracte vexatori i violent, aprofitant la diferència d'edat i immaduresa per a anul·lar-la familiarment i socialment", segons consta a l'escrit d'acusació que va presentar la família. La jove assassinada estava aïllada, defineix el seu entorn, "no només de les seves amistats, sinó també i principalment de la seva mare i les seves quatre germanes".

"L'especial vulnerabilitat de Marina", afirma Hortes, "determinaria la imposició de la pena de presó permanent revisable. I, fins i tot descartada aquesta, la pena no hauria d'haver estat inferior a 20 anys per l'agreujant de parentiu". El lletrat demana que es revisi la condemna a A. m. també. "No creiem apreciar en ell l'eximent completa i consegüent absolució del delicte d'encobriment, sinó només la incompleta". Ara, és el Tribunal Suprem el que ha de decidir.

Marina, "educada, tots els que la coneixien coincideixen: alegre i innocent...", va morir, cruelment, aquell 12 d'abril. La seva assassina, en el judici, va mirar als ulls a la família, però mai va demanar perdó.