IÉ amo dels teus silencis. La dita, com quasi totes, expressa d'una forma sintètica la virtut de saber callar, defugint de la temptació d'esplaiar-se amb arguments i raons que acaben traint la coherència i la discreció prudent.

Segurament, el cardenal Bertone es va oblidar de fer-se aquesta reflexió quan, a Xile, la setmana passada, va assegurar que la pedofília es relaciona amb l'homosexualitat. En lloc de mantenir la prudència que li correspon com a primer ministre i secretari de l'estat vaticà, davant l'allau de casos de pederàstia comesos per membres de l'església catòlica, s'ha precipitat i s'ha excedit en l'exercici de les seves funcions evangelitzadores. Però no ha estat l'únic representant de l'Església que s'ha extralimitat en aquest intent d'exculpar la institució eclesiàstica de l'abominable delicte. Un destacat bisbe mexicà, Felipe Arizmendi, ha dit que el llibertinatge i la pornografia tenen la culpa que alguns capellans abusin sexualment dels nens. La declaració no dóna lloc a interpretacions benèvoles: "Davant de la invasió d'erotisme no és fàcil, a vegades, mantenir-se fidel tant en el celibat com en el respecte als nens". M'ha vingut a la ment l'infaust record d'una sentència processal en què el jutge es va atrevir a afirmar que la víctima d'una violació havia de deixar d'anar vestida d'una forma provocativa perquè, és clar, després passa el que passa.

El que és preocupant també és veure com la justícia es comporta de forma diferent segons l'origen del presumpte delinqüent. Fa uns dies, va veure la llum el cas del propietari d'un propietari de gimnàs acusat d'haver comès abusos sexuals a menors. Les imatges ens van mostrar com aquest, emmanillat, ingressava a la presó. La condemna dels religiosos, presumptes delinqüents, és el pecat.