El col·laborador de Diari de Girona Jordi Martínez acaba de publicar "Crisis que matan, crisis que engordan", un llibre més adient que mai, per més que no es refereix només a les crisis econòmiques, sinó a les de tot tipus que poden afectar empreses i persones

Allò que no mata, engreixa?

Les crisis sempre ofereixen oportunitats. De fet, són una oportunitat.

Sobretot per a la gent que escriu llibres sobre la crisi?

He, he, no em referia a aquesta oportunitat. Volia dir que quan una situació és molt dura, s'obren portes que permeten superar aquell estadi.

Si fos així de fàcil ningú hauria de patir per la crisi...

No és que sigui fàcil. Al contrari, crec que requereix un gran esforç. I no totes les empreses o organitzacions estan disposades a realitzar grans esforços.

Té una recepta per superar l'actual?

Es refereix a l'econòmica? (riu) No sóc un expert en economia. Jo em dedico a la comunicació, i des d'aquesta òptica hi ha hagut grans mancances. No hi ha hagut la transparència ni la informació necessàries.

Sobretot per part dels governants?

És clar, és clar. Les situacions de crisi ja els van bé als polítics, ja que fan que no es vegin les seves febleses. Tinc la impressió que darrerament s'incentiva que hi hagi situacions de crisi. No em refereixo només a l'econòmica.

A quines, doncs?

Per exemple, si s'hi fixa, vivim en un enfrontament polític permanent. Això és perquè no hi ha idees ni projectes i ja els va bé que hi hagi continuament enfrontament. Així es dissimula el que hi ha darrere. El que no hi ha, més ben dit.

Tornem al llibre: banquers a banda qui es pot engreixar en una crisi?

Les reputacions. Aquella reputació que s'ha estat a punt de perdre en una crisi es pot millorar molt gestionant correctament la crisi.

Dóna molta importància a la reputació, no?

És el que més costa de construir. No només per una empresa o un producte, també per una persona. Costa molt d'aconseguir i és molt fàcil de perdre.

No hi ha empreses que aprofiten una crisi per presentar un ERO i culpar-ne circumstàncies externes?

Que hi ha qui s'aprofita de les crisis en benefici propi és una evidència que veiem diàriament. Com diuen en castellà, A río revuelto ganancia de pescadores.

Vostè ensenya les empreses a amagar la porqueria sota la catifa?

Al contrari, sóc de l'opinió que s'ha d'explicar la veritat. El que passa és que les empreses i entitats s'autoenganyen. Fixi's que en situacions de crisi, la primera informació gairebé mai és vàlida i s'ha de rectificar l'endemà. Pensi només en les nevades de l'any passat: "se solucionarà tot en poques hores" deien.

Quin és l'error principal en què es cau davant d'una crisi?

Les empreses i organitzacions no són conscients de la complexitat de l'entorn. Abans les crisis eren casolanes i avui són globals. Aquest canvi cultural no s'ha assumit.