Martí Miralpeix, de 75 anys i veí de Sant Hilari (tot i que nascut a Arbúcies) va aprendre l'art de la cistelleria als catorze anys, i s'hi va anar dedicant com afició. Quan es va jubilar s'hi va poder dedicar a temps complet i des de 2003 que n'imparteix tallers.

Vostè posa tots els ous al mateix cistell?

(Sorprès) Els ous al mateix cistell? Home... quan faig cistells m'hi faig molt.

Quin és el cistell més gros que ha fet?

No en faig, de grans dimensions. De fet, no em considero un "cisteller de tota la vida". O sigui, sé fer cistells, però mai no ha sigut la meva professió. En faig de tant en tant, per distreure'm.

Però va aprendre a fer-ne fa molt temps, tinc entès.

En vaig aprendre quan tenia 14 o 15 anys, amb el meu oncle, que era cisteller, ell sí professional. Jo, en canvi, mai m'hi dedicat per guanyar-m'hi la vida.

Imagina un vailet de 14 anys d'avui, dedicant hores a aprendre a fer de cisteller?

Ui, això no interessaria a cap jove d'avui dia. D'entrada, pensarien que fent cistells no s'hi guanyarien la vida... i no els faltaria raó. Els joves d'avui estan per moltes altres coses, abans que per fer cistells (riu).

O sigui que és un ofici condemnat a desaparèixer a curt termini?

És clar, desapareixerà el dia que faltem els quatre vells que encara fem cistells. A la cooperativa de Sant Hilari vam fer uns cursets i tant hi havia gent gran com de més jove, però és clar, per aprendre'n bé es necessita molta paciència. És a base de dies, de dedicar-hi una estona cada dia i cada dia i cada dia. Només a estones de tant en tant, no se n'aprèn.

Li sap greu que es perdin tants oficis antics?

És clar que sí. Però és normal que els oficis que ja no serveixen per ?guanyar-s'hi la vida es vagin perdent. Només quedarà com a hobby per a algunes persones, i encara...

Una societat amb tanta pressa tampoc no deu ajudar-hi...

És necessita molta paciència, i avui dia n'hi ha molt poca.

Als basars xinesos he vist cistells a un parell d'euros.

Però això és una porqueria, home, ni és competència ni és res. Bé, de fet hi ha qui veu que allò sembla un cistell i ho compra. Després, dura de Nadal a Sant Esteve.

Vostè quan triga a fer un cistell?

Una hora i mitja, o dues hores.

Home, això és bufar i fer cistells.

He, he, es triga més a bufar i fer cistells que a bufar i fer ampolles. Però això que he dit és el que triga algú que en sap. Qui no en sap, potser trigaria tot un dia... i encara no l'acabaria.

En què pensa quan fa un cistell?

Ui, el cap va cap a molts temes, és el que passa quan algú fa una cosa que té molt per mà. Actualment solc pensar en la crisi, per exemple.

Ja hi ha trobat la solució?

No sé com ens sortirem, de tot això. La cosa està malament.

Posi al cabàs alguns desitjos per a l'any vinent, vinga.

Que tothom tingui feina, que la gent es guanyi la vida. Però veig molt difícil que es compleixin.