La cara i la creu dels homes del temps és una moneda de mal administrar. Són populars, es fan escoltar, acumulen els índex d'audiència més alts. Això sí, quan la previsió els surt de gairell, els plouen garrotades; quan el pronòstic es compleix, és que l'han encertada, com si es tractés d'un joc d'atzar. La moneda té encara un costat pitjor: Què passa si cau dreta? Quins són els efectes immediats d'un anunci de mal temps, fins i tot abans de constatar si els mapes tenien raó? El particular que s'ho mira mentre planifica el cap de setmana posa mala cara i, de lluny o de prop, rep el missatger. Però, ai si l'espectador és un professional del comerç, de l'hostaleria, de les agències de viatges... Que s'amagui, el meteoròleg, que pel cap baix li pot caure una querella criminal. Què és això d'aventurar, d'espantar, de jugar amb les il·lusions de tanta gent que espera amb delit la sortida dominical, l'arribada d'aquell pont... I sobretot, què és això de posar en perill la salut econòmica i les perpectives monetàries de tantes famílies que viuen del lleure dels altres! Al capdavall, l'exclamació és: què és això d'informar! Si els homes del temps que amb l'ajut de satèl·lits, geografia, física de l'aire i estadística se la juguen cada cop que dibuixen llamps i trons a dos dies vista de tres dies de festa, què no passarà amb els responsables del canal francès Méteo que han proclamat que aquest estiu no hi haurà estiu, que tindrem més dies grisos que assolellats, que la temperatura del mar serà freda... La campanya de desacreditació ja ha començat. Fins els meteoròlegs d'aquí, atemorits, han corregut a desautoritzar-los. A ningú no li agrada haver de declarar, acusat de terrorisme, a l'Audiència Nacional...
