Bona part de la gent que va seguir ahir el sorteig de Nadal ho va fer sentint la ràdio i no és d'estranyar, perquè la tradició d'escoltar les veus dels nens de San Ildefonso i els comentaris absurds dels locutors s'imposa any rere any per damunt de la televisió. Tant que s'ha parlat del poder de la imatge per sobre de la paraula i la realitat ens mostra que continuem seduïts per la paraula evocadora. Quan Gutenberg va crear la impremta i l'escriptura va desbancar la tradició oral, moltes veus es van horroritzar per la progressiva ?desaparició del coneixement verbal en favor d'allò que es considerava una vasta transcripció fonètica. Tampoc el cine i la televisió han desterrat la ràdio, com havien vaticinat les ments apocalíptiques perquè els índexs d'oients continuen mostrant la bona salut del mitjà. A poc a poc, les paraules recreadores de personatges i llocs allunyats estan recuperant el seu protagonisme i les ràdios s'estan atrevint a emetre històries de ficció usurpant escenaris televisius. Escoltant-les, l'oient es trasllada a un altre espai, semblant als efectes de la lectura d'un lli?bre que ens submergeix en un món on els personatges cobren vida. És la màgia de la ràdio. Ja fa un temps, el filòsof Wittgenstein va reafirmar el poder beneficiós i destructor de les paraules per la seva capacitat de provocar accions i reaccions. Ho sabem per experiència, les relacions i els trencaments comencen i acaben amb paraules. "Un escriptor, un llibre i una biblioteca descriuen el món i donen veu a l'ésser humà" deia l'autor Carlos Fuentes i la Creació segons l'Evangeli de Sant Joan es produeix amb l'enigmàtica frase "Al principi era la paraulaÉ"
