Bona part de la història de les ciutats està escrita en els temples i els monuments. També sobreviu el pas del temps en les imatges de revolta que romanen als quadres, pòsters, fulls volants i arxius fotogràfics. Aquest cap de setmana a la plaça de Sant Pere de Girona se celebren els primers quinze anys de vida del Casal Independentista El forn. Una història que parla de nomadisme urbà, de lluites clandestines -guerrilla urbana- i de moviments extraparlamentaris. Cada ciutat, a banda de la història oficial que està resumida a les guies turístiques, ha tingut i té intramons. Circuits que, segons les èpoques, són més o menys importants i pels quals navega gent, sobretot joventut, amb ànsia creativa o de transformar el món. L'agitació, l'inconformisme i la cultura defineixen El forn. El 2015 la societat gironina ha canviat i una gran estelada oneja dalt de l'Onyar i en molts de balcons les estelades s'han instal·lat per recordar als veïns i als vianants que hi ha molta gent disposada a crear la República Catalana. Objectiu lògic i assumit d'una manera transversal per la societat i que era impensable de visualitzar fa pocs anys. La funció i l'esperit de revolta, però, continua sent vàlid als casals i els ateneus, l'origen dels quals està en la ferma voluntat d'oferir alternatives socials i culturals a la població. Documentals inquietants, llibres reveladors, exposicions i concerts componen part del gruix programàtic d'El forn. És en la història i en el present de llocs com El forn on es poden trobar els fils republicans o llibertaris que també conformen el teixit social de la ciutat.
