Divorci amb fills: com evitar que els nens pateixin seqüèles emocionals

Les separacions i els divorcis estan a l'ordre del dia al nostre entorn. Segons l'Institut Nacional d'Estadística, l'any 2021 va haver-hi més de 86.000 divorcis.

Un procés que afecta emocionalment la parella, però també als fills, que poden patir les seqüeles emocionals durant anys. 

Tals són les conseqüències psicoemocionals que pot arribar a tenir un nen durant un divorci o una separació, que els especialistes del Comitè de Promoció de la Salut de l'Associació Espanyola de Pediatria (CPS-AEP) estimen que:

• Els nens de pares separats tenen un doble risc de patir trastorns o malalties mentals. 

Amb la finalitat de reduir l'impacte emocional de la ruptura en els nens, els pediatres de la AEP han elaborat un manual tant per a pares com per a professionals mèdics per a abordar el divorci o la separació de la millor manera.

Quins són els principals problemes que genera un divorci en els nens?

Quan una parella se separa, es crea una tempesta d'emocions entre els dos adults que prenen la decisió.

Emocions com ansietat, estrès, falta d'autoestima que té un impacte directe en els nens. 

En ells, els conflictes psicoemocionals més habituals davant el divorci dels pares són:

• Sentiment d'abandonament
• Frustració i impotència davant els canvis de rutines que se li plantegen
• Sentiments de culpabilitat
• Sentiments de rebuig cap als pares perquè els dediquen menys temps o fantasies sobre una reconciliació.

No obstant això, en moltes ocasions, els més petits no saben com expressar tot aquest embull de sentiments, i tal com expliquen des de la AEP, aquesta situació pot traduir-se en comportaments com:

• Augment de la irritabilitat
• Plorar més del normal
• Pot presentar quadres d'ansietat i depressió
• En algunes ocasions el nen pot arribar a somatitzar totes aquestes emocions i ho fa de diverses formes: somatitzacions de tipus gastrointestinal (vòmits, diarrea, restrenyiment, mals de ventre), neurològic (tics nerviosos, balanceig, regressió en el neurodesenvolupament), dermatològic (èczema, llagues, empitjorament de l'acne). 
• Problemes de comportament: desobediència, agressivitat, consum de tòxics.
• Trastorns d'eliminació: el nen es torna a fer pipí o caca, sobretot en el cas dels més petits. 
• Trastorns del son: tant per a agafar el son com per a mantenir-lo. 
• Accidents: major propensió a sofrir-los degut tant a la falta d'atenció que provoquen els problemes emocionals, com per una conducta impulsiva que sol haver-hi quan hi ha problemes de comportament.

Tots aquests símptomes emocionals variaran segons l'edat. Per exemple, els pediatres recorden que durant l'adolescència l'impacte del divorci pot ser major.

Així ho explica la doctora Lefa S. Eddy, pediatre i psiquiatre infantojuvenil, membre del CPS-AEP i secretària de la Societat de Psiquiatria Infantil de la AEP (SPI-AEP):

• “A aquesta edat es percep la discrepància que hi ha entre els valors que la família i societat prediquen, i el que practiquen”

Però també influeix en els símptomes el gènere del fill. Així, les nenes pateixen més problemes d'ansietat i depressió, mentre que els nois presenten més problemes conductuals.

Com ajudar a una família que està passant per una separació o un divorci

L'objectiu de la separació amigable és aconseguir que el patiment emocional causat per la separació sigui el mínim possible.

“Per a això convé que totes les persones de l'entorn -familiars, professionals sanitaris, professors, etcètera- ajudin els nens a acceptar aquesta situació i als pares a exercir la criança de manera conjunta i responsable, posant la cura i educació dels seus fills per davant del seu conflicte de parella”, exposa la doctora Cristina García de Ribera, pediatra d'atenció primària i secretària del CPS-AEP.

Per a aconseguir aquest objectiu, els especialistes recomanen: 

• Explicar als nens que la ruptura dels pares és una cosa real, que ells no són els responsables, però que és una cosa que formarà part de la seva vida sempre. 
• Recordar al nen que totes dues parts de la parella continuaran sent els seus pares i que, en cap cas, han de triar entre l'un o l'altre. 
• Superar els sentiments de culpa, ressentiment i retret cap a un o tots dos pares. Fer-los saber que són normals aquests sentiments i que no passa res per tenir-los.
• Ajudar-los a acceptar els canvis a causa de la ruptura familiar, com canviar de casa, barri o fins i tot població.
• Recordar-los que els ells són fruits de l'amor que existia en la parella, i que el que els pares ja no s'estimin no afectarà l'amor que asseguin pels menors. 
• No implicar els fills en els conflictes existents entre tots dos pares. Ni se'ls ha d'utilitzar com a missatgers, ni com a arma llancívola contra l'altra part de la parella o el seu entorn, ni per descomptat traslladar-los missatges negatius sobre els ex. 
• Tots dos pares tenen l'obligació de parlar amb tots aquells professionals que ajudin, tractin o assisteixin als seus fills (professors, metge, psicòleg, etc.). És important que el fill vegi que tots dos pares es preocupen pel seu benestar.