Veure porno a la feina no és motiu suficient per a un acomiadament, segons una sentència

El TSJC adverteix que cal provar una disminució del rendiment de l'empleat al seu lloc

Veure porno a la feina no és motiu suficient per a un acomiadament, segons una sentència

Veure porno a la feina no és motiu suficient per a un acomiadament, segons una sentència / CC0

EFE

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha declarat improcedent l'acomiadament d'un empleat que va ser sorprès mirant pornografia al lloc de treball, en concloure que aquest no és motiu suficient per extingir la relació laboral si no s'ha provat una disminució del rendiment.

A la seva sentència, l'alt tribunal català confirma la resolució d'un jutjat social de Granollers que el juny del 2022 va donar la raó a l'empleat, que havia estat acomiadat el 2020 després que una companya seva el denunciés davant l'empresa per masturbar-se al seu lloc de treball mentre veia pàgines pornogràfiques per internet.

L'empresa va acomiadar el treballador -representat per l'advocat José María Esteban de SAMMOS Legal- per transgressió de la bona fe contractual i disminució en el seu rendiment, després que, a través del visionat de les càmeres de seguretat, conclogués que l'empleat es masturbava durant la jornada laboral mentre veia material pornogràfic per internet.

La sentència no considera prou provat que el treballador es masturbés en el seu horari laboral, però sí que dóna per fet que va veure pornografia al seu lloc de treball, una zona aïllada de la resta d'oficines.

Tot i això, el TSJC descarta que el visionat de material pornogràfic, per si sol, "constitueixi una transgressió de la bona fe contractual greu i culpable" que habiliti a acomiadar el treballador.

Per a la sala, es podria entendre que l'empleat va incomplir el seu "deure elemental d'atendre exclusivament la prestació dels seus serveis durant la jornada de treball, sense fer servir aquest temps per a altres finalitats alienes a les seves obligacions professionals", però aquesta infracció "no reuneix la nota de gravetat que autoritza l'empresari per exercir la potestat disciplinària".

La sentència afegeix que, per determinar la gravetat de la conducta del demandant, cal analitzar les circumstàncies concretes de l'acció, on va passar i els mitjans i els instruments que el treballador va utilitzar.

En aquest cas, el TSJC raona que el treballador no va "exhibir" la seva pràctica davant d'altres companys i que no està acreditat que accedís al material pornogràfic amb l'ordinador de l'empresa, i per això "la infracció de l'assalariat no ve acompanyada d'altres faltes" determinants de la seva major gravetat”.

La sentència afegeix que no és clara la "freqüència constatada" amb què el treballador veia pornografia, ja que no s'ha pogut provar l'"assiduïtat" que referia la carta d'acomiadament.