Els delictes contra el medi ambient i l'ordenació urbanística ocupen un títol propi en el codi penal (articles 319 a 340) però la persecució d'aquest tipus d'il·lícits està sovint marcada per la dificultat de restituir els danys causats en l'entorn. El fiscal coordinador de Medi Ambient de la Fiscalia de Girona, Enrique Barata, confia que el projecte de llei que preveu un enduriment de la normativa penal referida als delictes mediambientals servirà com a eina dissuasiva per evitar agressions al medi.

Però no tothom ho veu de la mateixa manera perquè a l'altre costat de la moneda hi ha els administrativistes, oposats a una major intervenció del dret penal en la regulació d'aspectes que consideren propis de la jurisdicció contenciosa. El catedràtic de dret administratiu de la Universitat de Girona (UdG), Joan Manel Tryater, és la personificació d'aquestes reticències. Trayter és del parer que la normativa vigent, sempre que s'apliqui bé, és suficient per prevenir barbaritats urbanístiques i, a títol d'exemple, posa de manifest que la presó no ha servit mai per restituir cap paratge natural. "Això només s'aconsegueix amb enderrocs i els enderrocs no els preveu el codi penal", raona el catedràtic.

Des de l'any 2006 la Fiscalia de Girona compta amb la figura d'un especialista a perseguir els delictes contra el medi natural. Enrique Barata és, des que es va crear la plaça, titular del despatx de Coordinador de Medi Ambient de la Fiscalia gironina i per la seva taula hi han passat desenes d'expedients denunciant presumptes irregularitats urbanístiques o agressions contra la natura. Dels 21 processos que va revisar durant el primer ?exercici l'activitat s'ha anat multiplicant fins a arribar a les 76 diligències el 2006 i fins a 80 el 2008. El fiscal, però, és optimista; "Aquest any de moment n'hi ha hagut 45 però difícilment arribarem a la xifra de l'any passat. La gent està aprenent que aquestes accions no queden impunes", exposa Barata. L'enquistament de casos com el dels apartaments Sun Village de Palau-saverdera és només una mostra de la dificultat que comporta perseguir determinades irregularitats urbanístiques i fer complir l'execució de les resolucions judicials. Barata confia que si prospera el canvi normatiu (que elevaria les penes de presó per als responsables de les agressions i també per a aquells regidors i alcaldes que han fet els ulls grossos) a més d'un li tocarà anar amb peus de plom abans de sigar un projecte. Els administrativistes hi són refractaris perquè és parcel·la seva. El debat està obert.