El síndic de Greuges, responent a les denúncies de diversos veïns afectats, han enviat una resolució a l'Ajuntament de Tossa de Mar on l'insta a modificar l'actual rebut de l'aigua, que diferencia entre empadronats i no empadronats, perquè "és una mesura contrària al principi d'igualtat davant la llei, tal com fixen diferents sentències judicials".

El síndic recorda que existeix la possibilitat que en un mateix municipi hi hagi tarifes diferents, sempre i quan ho justifiquin circumstàncies objectives, com ara diferents nuclis de població o urbanitzacions amb xarxes d'abastament diferents i tarifes diferents en funció del cost de prestació del servei en cada zona. També hi pot haver distinció de tarifes "en altres circumstàncies objectives", com ara el nombre de persones que viuen en un habitatge, bonificacions de caràcter social o el tipus d'ús que es fa de l'aigua, "però en cap cas que els usuaris paguin tarifes diferents en funció de si són residents o no".

Cal recordar que les resolucions del síndic de Greuges no són d'obligat compliment i, per tant, l'Ajuntament podria continuar aplicant el mateix rebut, tot i que des del mateix Síndic es confirma que en el cas que els afectats portessin la qüestió als tribunals guanyarien el cas, ja que hi ha diverses sentències en aquest sentit.

El síndic, però, reconeix les dificultats dels ajuntaments en aquest àmbit: "Les decisions adoptades per aquests ajuntaments, tot i que s'han de modificar per les raons indicades, i així es suggereix des del Síndic, són reflex de les dificultats per fer compatibles els principis del preu de l'aigua com incentiu a l'estalvi i la repercussió íntegre dels costos en l'usuari final".

Finalment, el síndic considera que s'hauria d'analitzar una estructura tarifària en què la repercussió dels costos fixos que genera el subministrament d'aigua es fes a través d'una quota de servei homogènia, diferenciada de la tarifa d'aigua consumida. Si aquesta quota és igual per a tothom, el cost global del servei, en proporció al volum d'aigua consumida, seria major per a qui en fa un ús esporàdic. Tot i això, segons el defensor, una estructura tarifària com aquesta, que separa estrictament despesa fixa de volum consumit, "té molt limitada la possibilitat de penalitzar el consum excessiu i gratificar l'estalvi, perquè la despesa fixa representa entre el 80 i 90% del preu global".

Cal recordar que el conflicte pel rebut de l'aigua va esclatar a l'agost, quan un grup de propietaris de pisos, no empadronats, van denunciar públicament que pagaven més per no ser residents a la vila. L'Ajuntament justificava la diferència "perquè demostren una major capacitat de pagament". De fet, això és el que es pot llegir en l'acord de ple del mes de febrer en què el govern va tirar endavant l'aprovació de les noves taxes.