Alcaldes gironins de diferents colors polítics han demanat a la Generalitat que subvencioni menys projectes a través del Pla Únic d'Obres i Serveis (Puosc) però que ho faci al 100%. Actualment, els ajuntaments han de pagar una part de l'obra, però els alcaldes asseguren que no hi ha recursos i això obliga a renunciar a algunes intervencions. També han demanat que els recursos no només serveixin per fer obra nova sinó també per pagar-ne el manteniment.

En una trobada organitzada per alcaldes.eu-una revista online que ofereix informació sobre gestió municipal-, els batlles van apuntar ahir que cal mancomunar serveis, apostar per grans pactes municipals, gestionar-ne alguns de la mà del sector privat i delimitar les competències dels ajuntaments per sortir de la crisi.

En l'esmorzar-col·loqui organitzat ahir al matí van participar els alcaldes de Girona, Salt, Olot, Llagostera, Caldes de Malavella, l'Escala, Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols, Ripoll, Cassà de la Selva, Puigcerdà i Banyoles. L'alcalde de Salt, Jaume Torramadé, també hi va assistir com a president de la Diputació.

Problemes i solucions

L'objectiu del col·loqui era detectar els problemes que afronten els ajuntaments i també apuntar-ne solucions. Una de les demandes dels alcaldes es va adreçar a la Generalitat per tal que modifiqui el Puosc, de manera que se subvencionin menys obres però al 100%. Els diners d'aquest pla són per pagar obres que han d'afrontar els consistoris, però es comencen a produir casos d'ajuntaments que han de renunciar a aquests diners perquè no poden aportar el tant per cent que els pertoca per pagar l'obra. El tema el va posar sobre la taula l'alcalde de Ripoll, Jordi Munell, qui va demanar que se subvencionin menys obres però en la seva totalitat.

En aquest sentit, el president de la Diputació de Girona, Jaume Torramadé, també va demanar que els diners d'aquest pla no només serveixin per pagar obra nova sinó que també es puguin destinar al manteniment d'obres existents. Tots els alcaldes van coincidir que amb la crisi s'han de canviar criteris i s'ha de reduir l'obra nova. Torramadé també va anunciar que la Diputació mantindrà l'any vinent les aportacions del Fons de Subvenció -una línia directa de diners als ajuntaments-, com el pressupost del Patronat de Turisme i el Xaloc.

Competències més clares

Les competències dels ajuntaments va ser un altre dels problemes debatuts. L'alcalde de l'Escala, Estanis Puig, va demanar que es defineixin més clarament i que les administracions superiors garanteixin el finançament per dur-les a terme. Per Banyoles, Miquel Noguer, va denunciar que, en època de bonança econòmica, els consistoris s'han encarregat d'alguns serveis que no són de la seva competència com el transport interurbà o la construcció d'escoles bressol; aquesta despesa "supletòria" -en termes de Noguer- s'ha convertit en el 20% del pressupost actual del seu ajuntament i, per això, va assegurar que si cada administració es fes càrrec només de les seves competències ara no tindrien tants problemes per quadrar el pressupost.

En aquestes setmanes, els ajuntaments estan treballant contrarellotge per elaborar els pressupostos del 2012 que, previsiblement, seran a la baixa. El decret del govern estatal que prohibia demanar crèdits als ajuntaments amb un nivell d'endeutament superior al 75% encara complica més la situació, segons van reconèixer els alcaldes; també neguitosos per no saber quines mesures impulsarà el nou govern del PP.