La província de Girona es troba entre les 22 zones alertades per l'arribada d'una "ciclogènesi explosiva", el centre de la qual es troba situat al sud de les illes Britàniques, i que deixarà a partir d'avui "importants" ràfegues de vent i pluges persistents al terç nord d'Espanya, segons l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), i que podria arribar amb més força a la demarcació gironina a partir de demà, tot i que la previsió del Servei Meteorològic de Catalunya és que la pluja no arribi fins divendres.

El portaveu de l'AEMET, Alejandro Lomas, va indicar ahir que el vent amb ratxes superiors a 100 quilòmetres per hora afectarà amb major incidència les zones costaneres però també les àrees de muntanya de Galícia, Astúries, Cantàbria, País Basc, Navarra i nord de Castella i Lleó i amb menor intensitat la resta del quadrant nord-oest. La província de Girona està avisada amb alerta taronja, en principi, per fenòmens costaners, i és que es preveuen onades "gens menyspreables" d'entre 4 i 5 metres d'alçada i que les quantitats de precipitació, que "no seran problemàtiques" tot i que podran oscil·lar entre 20 i 50 litres per metre quadrat d'acumulació en 24 hores.

Entre dijous i divendres s'anirà estenent cap a l'est i les temperatures pujaran el dijous a la Península i Balears, fet que afavorirà la formació d'aquestes tempestes que poden ser "explosives".

Amb vista al cap de setmana, preveu que la situació d'inestabilitat augmenti a tot Espanya, on hi haurà cels coberts i on es produiran xàfecs i s'aniran formant diferents tempestes, que seran més probables a la tarda, ja que es generalitzarà la nuvolositat.

Les temperatures no seran excessivament baixes i el fenomen més significatius serà la inestabilitat, cosa que ha descrit com una situació "típicament primaveral", on la gran part dels xàfecs es produirà a la tarda.

Precedents de ciclogènesi

Les ciclogènesi explosives més importants i recents que han afectat Espanya van ser la provocada pel cicló extratropical Klaus, durant els dies 23, 24 i 27 de gener de 2009, la qual va produir greus danys al nord d'Espanya i el sud de França, on també es va cobrar diverses víctimes mortals.

Posteriorment, l'última que es recorda a la Península es va registrar pràcticament un any després, els dies 26 i 28 de febrer de 2010, quan les zones més afectades van ser Canàries, Galícia, Astúries, Cantàbria, País Basc, Navarra, nord de Castella i Lleó i zones altes de muntanya.