La burocràcia, la desatenció psicològica o econòmica de les víctimes d'un atemptat i l'oblit de les necessitats dels professionals que les van atendre abans que ningú, just després de la catàstrofe, són factors pendents de resoldre que divendres es van reivindicar a la seu de la Comissió Europea, a Brussel·les.

Ho van fer persones que van patir atacs terroristes com els de l'agost a Barcelona i Cambrils i els anteriors a Londres, París, Estocolm o Manchester; però també el responsable de l'Equip de Resposta Immediata d'Emergències d'Intervenció Psicosocial de la Creu Roja

Aquestes compareixences es van emmarcar en el Dia europeu en record de les víctimes del terrorisme que, des del 2004, es commemora cada 11 de març (11-M); el dia que diverses explosions en tres trens de rodalies van matar 191 persones a Madrid. En la seva catorzena edició, l'acte es va avançar al 9 de març i -a petició del Ministeri de l'Interior- va comptar amb la intervenció de la Creu Roja, a qui va donar veu el seu responsable gironí, Jordi Martori. Ell, que també va oferir els seus serveis professionals a l'11-M, va parlar després d'una desena de supervivents o de familiars de víctimes d'atemptats que van denunciar mancances en l'assistència o en el reconeixement que reben a mesura que passa el temps.

El coordinador de la Creu Roja de Girona va explicar el dispositiu muntat a Barcelona, tant a la Rambla com a l'aeroport d'El Prat on anaven arribant familiars dels afectats. Com a responsable d'organitzar els recursos psicosocials per afrontar l'atemptat, Martori va compartir vivències de companys perquè -va explicar ahir-, «quan marxem, sempre ens quedem una mica amb la història de les persones o de les famílies amb les que contactem. Ens preguntem què els haurà passat». En concret, a Brussel·les va recuperar l'experiència de personal de la Creu Roja que, durant mesos, se'n va anar a dormir tenint al cap «els fills menors d'una família que van estar sols moltes hores».

Però, a més de transmetre sensacions, el coordinador de l'entitat va aprofitar la intervenció per «demanar a la Comissió Europea que articuli mesures de protecció» per a professionals com ells que intervenen en els escenaris d'emergència. Tot i que cada cos disposa del seu propi «protocol intern per normalitzar les reaccions que es produeixen els mesos posteriors a una situació d'emergència» i que «el record s'acaba integrant», Martori va defensar en nom de la Creu Roja la necessitat d'«una normativa o protocol europeu, perquè, encara que siguem professionals, som una part més de l'esquema».

A partir del seu coneixement professional, ahir Martori va destacar l'evolució de la feina d'atenció i de les associacions de víctimes des de l'11-M, tant política com institucional, perquè -va lamentar- «llavors la gent quedava molt desemparada».