Les dues vides d'andrés rabadán
Catalunya, 2009. Direcció i guió: Ventura Durall. Intèrprets: Àlex Brendemühl, Mar Ulldemolins, Andrés Herrera, Clara Segura. Durada: 84 min.
Gènere: Drama. Idioma: Català/castellà.
En el darrer treball de Joaquim Jordà (el títol del qual encapçala aquesta ressenya), el cineasta de Santa Coloma de Farners aplegava una sèrie de personatges reals els quals patien trastorns mentals semblants als que afectaren el mateix director en els darrers anys de la seva vida per compartir experiències de dolor però sobretot de percepció. No es tractaven de brots esquizofrènics, trastorns bipolars ni malalties que nasquessin amb ells, més aviat era el producte -com afirmava el mateix Jordà- d'una mena de llamp que en un moment determinat va perforar-li el cervell per fer-lo partícip d'una nova percepció de la realitat amb la qual s'havia d'acostumar a conviure tan bonament com pogués.
Andrés Rabadán, l'any 1994, va atemorir la societat catalana en general i la maresmenca en particular quan, al llarg d'un breu però terrible període de temps, es dedicà a fer descarrilar diversos trens de rodalies i, finalment, va assassinar el seu pare mitjançant una ballesta. Tot i tractar-se de casos absolutament distants en les formes, el fons de la qüestió que retraten el documental de Jordà i el film de Ventura Durall és el mateix: com convuire amb una ment que esdevé, d'un dia per l'altre, polièdrica i inabastable.
Les dues vides d'Andrés Rabadán (i podríem afegir-hi algunes vides més), tot i enfocar-se com un drama carcelari en el qual el protagonista mira de combatre la seva manca de llibertat i d'al·licients vitals amb l'afecte envers una germana, els seus dots artístics o l'amor sorgit entre reixes, també pretén aprofundir en aquells moments del passat del protagonista, bàsicament d'infantesa, en els quals aquest llamp breu però intens va fer estralls en la seva ment. D'aquesta manera, mentre observem el dia a dia d'un intern que malgrat estar en tractament psiquiàtric no pren medicació i conviu entre reixes d'una manera més aviat normal, també serem partícips d'una cara més fosca que emmiralla el protagonista davant unes ferides que, tot i poder estar cicatritzades, resten encara excessivament visibles.
Les dues vides d'Andrés Rabadán fon el passat del protagonista en el seu Palafolls d'infantesa i la seva estada en el moment del crim al poble veí de Sant Genís amb el present que el confina a un psiquiàtric penitenciari i amb un futur forjat de somnis amb les muntanyes de Montserrat com a teló de fons. De la mateixa manera, el director Ventura Durall va confeccionar un díptic (que podríem convertir en tríptic si prenem també els dibuixos recentment publicats que ha realitzat el mateix Rabadán a la presó al llarg d'aquest anys intern) del qual El perdón (llargmetrartge documental) esdevé un relat envoltat d'un procés policial i judicial que, per rocambolesc, sembla parit des de la ficció i Les dues vides d'Andrés Rabadán neix i es cou entre els fogons de la ficció per mostrar-nos una realitat esfereïdora.
Per assolir aquesta notable versemblança, el director opta per una acuradíssima posada en escena i per un to narratiu que fa de la distància, la fredor i la manca absoluta de presumpte clímax la seva principal virtut. A més, a tot plegat convé afegir-hi la sàvia tria dels actors que componen els personatges: començant per un parell de secundaris com Andrés Herrera i Clara Segura, continuant per una actriu com Mar Ulldemolins que ens demostra la seva capacitat de fascinació lluny dels platós televisius i, naturalment, acabant per la composició que del personatge principal realitza Àlex Brendemühl, composició que s'apropa en el fons però que es distancia en les formes i els matisos de la que va realitzar per Jaime Rosales a Las horas del dia.
Les dues vides d'Andrés Rabadán, en definitiva, ens reforça la tesi que, malgrat que hi hagi certs sectors del panorama audiovisual i cert públic que pretenguin donar-li l'esquena, el cinema realitzat a Catalunya gaudeix d'una llibertat creativa i d'una salut de ferro que hauria d'enorgullir l'espectador més exigent.
El director Ventura Durall i l'actor Àlex Brendemühl presenten avui dilluns 1 de març a les deu de la nit Les dues vides d'Andrés Rabadán al Cinema Truffaut.
