Oques Grasses encén el Palau de Fires amb un directe explosiu

Si algú es preguntava com estava el pati, per a Oques Grasses, una imatge val més que mil paraules: el Palau de Fires de Girona ple, amb 7.000 persones, amb un públic molt familiar i força mainada. Un públic entregat, amb la mateixa passió com ho estava aquella gloriosa nit del 28 de gener de l’any passat al Palau Sant Jordi de Barcelona. Han passat quinze mesos des d’aquell apoteòsic ple abans d’una aturada per preparar nou disc, i el retorn ha sigut una passada. Fruit del deliri es va col·locar aquesta mateixa setmana com el tercer disc més venut a Espanya, que ja és dir.

Oques Grasses ho van deixar a la cresta de l’onada, convertits en el grup català més impactant. I han tornat amb més potència i explosivitat. Amb Molta tralla, com va quedar clar anit a Girona, la primera cançó que va sonar al Palau de Fires, i que ja va servir per encendre el personal. Van ser més d’una vintena de cançons, les que van venir a continuació, les del nou disc, que la gent ja s’ha fet seva, com Gossejar, Com està el pati (Josep Montero la va cantar baixant de l’escenari entre el públic), Ping pong, Sort de tu, o Bambi, però també amb les que ja s’han convertit en himnes clàssics, diga’ls tu Elefants, Petar-ho, Bancals, Sta guai o John Brown.

Com a espectacle, els concerts d’aquesta gira són realment impressionants. Amb una posada en escena de primera divisió. Un enorme cercle presideix l’escenari, amb una pantalla de vídeo al fons que projecta el directe. Leds i molta llum l’envolten, i provoquen un efecte hipnotitzant ja des de la introducció. 

Sobre les lletres del nou disc, doncs allà segueixen ells, parlant amb àngels i dimonis pel walkie-talkie, de la mateixa manera com abans Montero ens cantava que tenia un cel i un infern a dins, i que milers de nits es feien matins. 

Temes a vegades instranscendents com poden semblar-ho Cap Amunt o Com està el pati, barrejats amb cançons d’amor i desamor, però sempre amb una punta d’alegria i d’optimisme. Adults d’Osona, del poble, que voldrien ser el seu gos i passar de tot però s’han vist elevats al tron de la música en català, com si amb ells no els anés la cosa. Sort de tu, i sort d’ells.

La primera traca de cançons va ser suficient, com dèiem, per encendre el Palau de Fires, culminada amb Com el dia i la nit. Va venir després una part que mirava àlbums anteriors, amb records per a Bancals, Cul, Bonesh i Serem Ocells, per tornar a mirar a Fruit del deliri amb Ping Pong, Cap amunt i Toca. La recta final també va barrejar, amb naturalitat i encert, passat i present: Bambi, In the night, Byebye i Torno a ser jo, per tancar amb l’emotiva La gent que estimo.  

Tot plegat, molt a prop del concert de la teva vida, com havien fet abans al Sant Jordi o per Fires el 2021.