L’OPA al Sabadell pot deixar el 95% del negoci bancari a Girona en mans de tres entitats

L’any 2008, les cinc entitats financeres amb més clients acaparaven menys del 50% del mercat de les comarques gironines. Vuit anys més tard, el 2016, la seva quota conjunta de mercat se situava en el 82%. A finals de 2023, CaixaBank, Santander, BBVA i Sabadell concentraven el 95% de les oficines de banca a la província. Si prospera la intenció del BBVA d’apoderar-se del Banc Sabadell a través d’una opa hostil, aquesta quota estaria en mans de només tres entitats, reduint de manera notable l’oferta a particulars i empreses.

«Com menys bancs i més grans siguin, més fàcil és comportar-se d’una forma no competitiva (oclusiva) i, per tant, obtenir rendes de monopoli o oligopoli». Ho deia un informe del Banc d’Espanya ara fa cinc anys, on advertia que Girona se situava entre les cinc províncies de tot Espanya amb més grau de concentració d’entitats financeres. Des d’aleshores, la gran banca s’ha fet amb un tros més gran del pastís, i si BBVA aconsegueix tirar endavant la compra del Sabadell, la situació seria encara més greu.

BBVA i Sabadell sumen 66 sucursals a les comarques gironines segons els llistats públics que apareixen a les seves webs. Concentren el 27% de totes les sucursals. En cas que l’operació tirés endavant, el president del BBVA, Carlos Torres, ja ha admès que hi hauria una retallada de plantilla. A les comarques gironines, BBVA i Sabadell, hi ha fins a 22 municipis on les dues entitats tenen oficina, fet que probablement comportaria alguns tancaments.

Per davant del Sabadell i BBVA, a Girona hi ha el Santander, que compta amb una xarxa de 39 sucursals. No obstant això, CaixaBank continua essent la gran dominadora del sector, amb un total de 125 oficines que donen servei als més de 429.400 clients, segons dades facilitades per la mateixa entitat.

El fantasma de l’oligopoli

La concentració en el sector financer espanyol es va disparar arran de l’esclat de la gran crisi financera el 2008, a mesura que el nombre d’entitats rellevants es reduïa de 45 a 10 fruit de les nacionalitzacions i fusions. Les autoritats bancàries, amb tot, continuen sense veure alarmant la situació, en funció dels indicadors que utilitzen per analitzar els riscos a la competència. No obstant, el semàfor que utilitzen per mesurar el nivell de concentració al mercat podria fer un salt en el to creixentment groc en què va entrar el 2018 i acostar-se al nivell vermell si tira endavant la fusió del BBVA i el Sabadell.

El Banc Central Europeu (BCE) mesura el nivell de concentració de la banca del continent a partir de l’índex Herfindahl i Hirschman, utilitzat pels principals organismes de defensa de la competència del món per analitzar la situació d’un mercat i aprovar o no operacions de fusió. Es calcula elevant al quadrat la quota de mercat de cada empresa i sumant aquestes quantitats, amb la qual cosa es dona més pes a les companyies més grans. Un valor màxim de 10.000 implica un monopoli. Com a regla general, el BCE estima que un nivell inferior a 1.000 suposa una baixa concentració, mentre que una cota d’entre 1.000 i 1.800 la considera de concentració mitjana, i per sobre de 1.800 la veu d’alta concentració.

La desaparició de desenes d’entitats absorbides per altres de més fortes va provocar que l’índex es disparés fins a superar la barrera de 1.000 el 2018, fruit en últim terme de l’absorció del Popular per part del Santander. Des d’aleshores, la integració de Bankia per part de CaixaBank, i més moderadament de Liberbank per Unicaja, han portat l’índex als 1.327 del tancament del 2022, últim any amb dades disponibles.

La hipotètica absorció del Sabadell pel BBVA podria afegir a l’índex entre 200 i 250 enters més, segons previsions del mercat. ¿Vol dir això que les autoritats prohibiran l’operació pel seu efecte en el sector? S’haurà de veure, però la normativa de competència europea del 2004 entén que un nivell inferior a 2.000 no és alarmant.