Patrimoni a vela

Sant Feliu de Guíxols va ser l'escenari, fa trenta anys, de la primera diada de la vela llatina que es feia a Catalunya; una nova trobada a la mateixa localitat recordarà aquest cap de setmana aquell esdeveniment, que va servir per obrir el camí cap a la recuperació d´aquest aparell tradicional

18.05.2016 | 20:52

La navegació amb vela llatina és molt rudimentària; resulta molt eficient, però és molt delicada de manejar». Quim Pla, expert navegant i un dels fundadors i expresident de l´Associació Gironina d´Amics de la Mar (AGAM), resumeix amb aquestes paraules la seva experiència en la navegació a bord d´embarcacions aparellades amb vela llatina, un sistema característic durant segles al litoral de Catalunya però que va ser abandonat al voltant de la dècada de 1920 per la irrupció dels vaixells de motor. «La vela llatina és molt lenta; si amb un vent mitjà arribes als sis nusos amb qualsevol altre aparell, amb la vela llatina només arribaràs als tres nusos», rebla Josep Mateu, un altre expert navegant, actual vicepresident de l´AGAM.

Pla, Mateu i el secretari de l´AGAM, Joaquim Daunis, parlaven de la vela llatina aquesta setmana, a la seu que l´entitat té a la Travessia de la Creu de Girona. I ho feien perquè el cap de setmana que ve (dies 21 i 22 de maig) se celebrarà a Sant Feliu de Guíxols una trobada d´embarcacions de vela llatina que servirà per recordar la primera Diada de la Vela Llatina, que es va fer a la mateixa localitat el 28 de juny del 1986, i que, a més de ser la primera activitat d´aquesta mena que s´organitzava a tot Catalunya, va servir per obrir el ca­mí cap a la recuperació d´aquest aparell: en aquell moment estava pràcticament desaparegut al litoral gironí, i en l´actualitat hi ha almenys una quinzena d´embarcacions aparellades amb vela llatina.

L´AGAM (que presideix actualment Jordi Baquero) és al darrere de l´organització de la trobada del cap de setmana que ve –juntament amb l´Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols i el Club Nàutic de la localitat–, com ja ho estava en aquella primera diada del 1986, en la qual a més del suport municipal va rebre el de l´Association des Amis de la Mer et des Eaux (ASAME) de Banyuls de la Marenda.
Constituïda l´any 1981 amb la finalitat de «fomentar la vertadera afició a la mar i elevar el nivell cultural-mariner dels autèntics aficionats de les contrades gironines», l´AGAM, que en l´actualitat té un centenar llarg de socis, ha desenvolupat des de llavors una intensa activitat que s´ha traduït en conferències, viatges, sortides a navegar, cursos, trobades marineres, actes socials, publicacions de llibres, l´edició del butlletí anual Exocetus Volitans (en col·laboració amb l´ASAME) i un llarg etcètera.

Va ser precisament en els inicis de l´AGAM, a la dècada de 1980, quan un grup de socis van visitar localitats de la Bretanya francesa on s´estaven registrant incipients moviments de recuperació de l´interès per la marina tradicional i pel patrimoni i la cultura marineres. Quim Pla recorda que «a l´Associació ens vam plantejar la possibilitat de fer aquí alguna cosa similar» i aquesta possibilitat es va acabar concretant després que el 1985 l´AGAM establís el primer contacte amb l´ASAME, entitat amb la qual s´acabaria agermanant. Pla afegeix que «per mitjà de l´ASAME, l´AGAM va establir contacte amb l´Association Voile Latine (AVL) de Cotlliure, encapçalada per Clovis Aloujes, que llavors era la primera entitat de la Mediterrània nord-occidental que havia començat a recuperar i difondre la cultura marinera més genuïna i a recuperar embarcacions tradicionals de pesca».

En aquesta cultura marinera genuïna s´hi inclou la vela llatina, un aparell que, com recorda el guionista i mariner Joan Sol en el seu blog El mar és el camí (en una entrada dedicada precisament a la trobada de vela llatina del 1986 a Sant Feliu de Guíxols), «té més de dos mill anys d´història i va ser l´aparell tradicional de les nostres embarcacions de treball, dedicades a la pesca i al transport de cabotatge, fins ben entrat el segle XX. L´arribada del motor i la irrupció del ferrocarril i del transport per carretera van representar un cop mortal per a les embarcacions de vela; i aquelles que no es van poder adaptar els nous temps van desaparèixer o van quedar abandonades a les platges, quan van deixar de ser útils als seus armadors».

En aquesta línia, i parlant de quan a la Catalunya nord es començava a recuperar la vela llatina, Quim Pla apunta que «a la nostra costera, ja en aquell temps, d´embarcacions tradicionals de certa entitat ja no en quedava cap. Les poques que hi havia abans s´havien desballestat per netejar les platges i els ports i oferir-los als turistes. Només quedava un reduït nombre de petites embarcacions a Cadaqués que un grup de bons aficionats havien recuperat, aparellat amb vela llatina i fet navegar». Malgrat això, lamenta, «d´aquelles embarcacions cadaquesenques, gairebé totes eren embarcacions de passeig dels estiuejants, amb escàs valor patrimonial».

RECORDAR EL PASSAT IMMEDIAT

Tot i la pràctica desaparició de la vela llatina al litoral gironí, el contacte amb l´associació de Cotlliure havia esperonat l´AGAM, que va entreveure la possibilitat d´organitzar «un esdeveniment mariner i cultural a la costa gironina, una exhibició de vela llatina que recordés el passat immediat de la nostra gent del mar». Per posar-ho en marxa, van aprofitar que alguns socis de l´AGAM ho eren també del Club Nàutic de Sant Feliu de Guíxols i li van proposar d´organitzar-ho conjuntament. La resposta que van rebre va ser «afirmativa i entusiasta». Llavors, expliquen des de l´AGAM, «ambdues entitats exposaren la idea a l´Ajuntament guixolenc, que regia l´alcalde Josep Vicente, gent de mar i un intel·lectual molt sensible a tot el que fos cultura, el qual, sense dubtar-ho ni un moment, s´oferí a encapçalar i patrocinar la realitzció del projecte».

A partir d´aquí, l´AGAM va contactar amb l´associació de vela llatina de Cotlliure perquè algunes de les seves embarcacions paticipessin a la trobada, i la resposta va ser afirmativa. I també s´hi van afegir algunes de Cadaqués. L´acte, finalment, es va fer el 28 de juny del 1986, i va reunir molts curiosos a la

badia de Sant Feliu de Guíxols per observar les evolucions de les embarcacions participants. També s´havia organitzat, entre altres actes, una recepció institucional a l´Ajuntament, a la qual hi va assistir el llavors Governador civil de Girona, Pere Navarro, que va afirmar en el seu discurs que «aquest acte, en certa manera, és un homenatge a tots aquells que han viscut vora la mar. També és una mena d´homenatge a les condicions naturals que envolten la gent dels pobles mariners de Catalunya».

I encara més: aquell acte va ser l´espurna que va encendre l´interès d´altres localitats per organitzar trobades imilars. Dos anys després, Cadaques es decidia a celebrar per primer cop la seva trobada anual de vela llatina, i després seguirien Calella de Palafrugell, l´Escala, Llançà, Palamós (i en alguns indrets fins i tot s´impulsarien associacions per reivindicar aquest aparell, i escoles per aprendre a navegar amb vela llatina)... Aquestes trobades encara es mantenen però la de Sant Feliu de Guíxols, en canvi, només es va fer aquell primer any... fins ara.

Precisament per recordar aquella primera diada, AGAM, Club Nàutic de Sant Feliu de Guíxols i Ajuntament de la localitat han organitzat per al cap de setmana que ve, 21 i 22 de maig, una nova trobada de barques de vela llatina, amb un programa d´actes que inclou diverses demostracions de les embarcacions participants, una exposició sobre la vela llatina al vestíbul de l´Ajuntament, un dinar de germanor, etc... A la trobada han estat convocades les més de trenta embarcacions de vela llatina que hi ha en l´actualitat entre la Catalunya nord i el Principat, però no se sap del cert quantes hi participaran perquè «al marge de la disponibilitat dels propietars de les embarcacions per assitir-hi, s´ha de tenir en compte que el temps que faci aquells dies resultarà determinant. I encara no podem preveure com aniran les coses». En qualsevol cas, els responsables de l´AGAM confien que la trobada serà un èxit i que servirà per celebrar que fa trenta anys es va obrir el camí cap a la recuperació d´aquesta manera de navegar tan tradicional.

El que no s´ha pogut recuperar, però, són els vaixells que es van destruir, perquè encara que entre les barques aparellades amb vela llatina que hi ha actual­ment n´hi ha alguna d´antiga, la majoria són embarcacions més noves: «Aquí sí que es va perdre un patrimoni material molt important, perquè de vaixells antics pràcticament no se´n conserven». Els responsables de l´AGAM ho atribueixen d´una banda a la manca d´interès que hi va haver en èpoques determinades per aquests sistemes tradicionals de navegar, però per l´altra també a les condicions climàtiques de la zona: «Els vaixells de fusta pateixen moltíssim a la nostra costa per culpa del sol; hi ha zones del nord d´Europa on els han pogut conservar millor perquè hi ha molta més humitat i menys sol que aquí».

En qualsevol vas, la característica silueta triangular de l´aparell de la vela llatina tornarà a navegar d´aquí a pocs dies per les aigües de Sant Feiu de Guíxols per rememorar una trobada que ja fa trenta anys recordava com s´havia navegat en aquestes costes des de fa segles. Avui, les poques embarcacions de vela llatina que continuen navegant són en la seva majoria de passeig, si bé n´hi ha algunes que s´utilitzen en activitats culturals programades precisament per intentar que aquell passat, que aquelles maneres de fer, que aquell patrimoni, no caiguin en l´oblit.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema