Jaume Farriol, en un reportatge sobre el Museu Darder publicat l´estiu del 1962 a la revista local Horizontes, escrivia un paràgraf premonitori sobre el que acabaria passant molt anys després: «Dins d´una vitrina, dret, en actitud de combat, s´exhibeix un negre bexuana. Està molt ben conservat i crida extraordinàriament l´atenció. Però em sembla un precedent perillós. Si ve algun negre a visitar el museu no li farà cap gràcia veure un seu compatriota ficat dins d´un aparador i exhibit com una cosa rara. I anant com anem a una nivellació de races i cultures, no seria estrany que l´exemple s´estengués i que els negres també exhibissin els blancs en els seus museus. I hem de reconèixer que ens seria absolutament desagradabe trobar algun veí nostre dissecat dins de qualsevol museu africà en actitud de xutar o de criticar el govern». Farriol s´equivocava en dues coses: no era un negre bexuana, sinó un boiximà, i els negres no van optar per exhibir blancs als seus museus. Però sí que es van molestar per l´exhibició de «compatriotes» seus.

El primer va ser el metge d´origen haitià Alphonse Arcelin, resident a Cambrils, qui l´any 1991 va impulsar una campanya exigint la retirada del Negre del Darder -considerava que la seva exhibició era racista-?i el seu retorn a l´Àfrica perquè hi fos enterrat: es va generar una polèmica d´abast internacional entre partidaris i detractors de la presència del negre al Museu en la qual van intervenir institucions com l´ONU, governs europeus i africans, partits polítics, mitjans de comunicació, la societat civil... Fins que a finals de la dècada de 1990 la sala d´antropologia del Museu va ser clausurada, el negre i altres restes humanes retirades de l´exposició, i finalment el boiximà traslladat l´any 2000 a l´Àfrica -préviament l´havien «desmuntat» al Museu d´Antropologia de Madrid, de manera que les úniques restes que van viatjar van ser el crani i alguns ossos- i enterrat al parc Tsholofelo de Botswana. «El Negro. Died c. 1830. Son of Africa. Carried to Europe in death. Returned home to african soil. October 2000» es pot llegir en la placa escrita en anglès i l´idioma local que hi ha al costat de la tomba, en un recinte que s´ha anat degradant pel pas del temps i la manca de manteniment. Al seu costat s´hi acostuma a jugar a futbol, tot i els plans que s´havien anunciat de convertir aquest espai en un monument.

El boiximà que durant anys i anys va ser una de les peces més destacades del Museu Darder tampoc és gens visible al recinte. Només unes imatges projectades en una pantalla i un petit rètol en donen una mica d´informació. El grau de la seva presència és un dels aspectes encara per definir en el nou projecte museogràfic del Darder.

El negre, que va ser adquirit per Darder probablement el 1886 per exhibir-lo a l´Exposició Universal de Barcelona el 1888 i incorporar-lo a la seva col·lecció, havia estat portat a Europa pels germans Jules i Édouard Verreaux, dos naturalistes francesos que havien viatjat a l´Àfrica per capturar tota mena d´animals, dissecar-los i enviar-los a París, on eren exhibits. Van desenterrar el boiximà i li van aplicar el mateix tractament.