Un correctiu excessiu

El Bordils encaixa al Blanc-i-Verd un dur càstig de la mà d'un Barça B molt superior (25-35) Edu Nonó es lesiona només començar el partit i no juga en tot el segon temps per precaució

06.03.2016 | 00:00
Nonó es va lesionar només començar i en el segon temps no va jugar.

"No hi ha hagut història. El Barça ha exercit de Barça. Ens ha passat per sobre físicament, tècnicament i tàcticament. No hi ha res a dir. Felicitar-los per la victòria". Quan un entrenador comença la seva valoració a la roda de premsa postpartit amb aquestes paraules, és evident que el resultat només pot ser un: la derrota. Les primeres paraules de valoració del tècnic Pau Campos a la fi del partit resumeixen a la perfecció la derrota que va encaixar ahir el seu Bordils davant el filial del Barça per deu gols de diferència (25-35). Més clar no podia ser el preparador del conjunt gironí que, tot sigui dit, feia molt temps que no encaixava un correctiu tan ampli en el seu feu.
Després de la polèmica derrota de la setmana passada amb el ja famós penal batejat com el més curt de la història a la pista del Palma del Rio (28-27), el Bordils tenia ganes de passar pàgina i retrobar-se amb la victòria. A l'hora de la veritat, d'això res de res. Aquest cop, malgrat que el Blanc-i-Verd es va vestir de gala i es va omplir de gom a gom per rebre el filial blaugrana, no va tenir l'efecte d'altres tardes. El potencial i la qualitat dels joves jugadors visitants van decantar un partit que gairebé sempre va dominar el Barça. Val a dir que el guió del partit es va començar a escriure de la pitjor manera possible. Només començar, el millor jugador del Bordils, Edu Nonó, es va lesionar. Va continuar jugant, coix, però durant 20 minuts va seguir jugant, cosa que ja no va fer en el segon temps després que el cos tècnic valorés a la mitja part que no valia la pena forçar-lo, i més tenint en compte que el Bordils té en les properes dues setmanes dos compromisos de molta importància (Academia Octavio de Vigo i Alcobendas) en la lluita per mantenir la categoria.
És evident, es vulgui o no, que la baixa del 10 del Bordils va influenciar i molt en el desenvolupament del matx, i més tenint en compte la dependència ofensiva del Bordils amb aquest jugador. Després d'uns primers minuts molt igualats, amb el Bordils fins i tot per davant (6-5), el Barça va posar la directa per passar primer d'un 9-9 a un 9-12, obligant fins i tot a Pau Campos a sol·licitar temps mort, i després agafant una màxima fins al moment de quatre gols (11-15), per arribar al descans 13-16. A partir d'aquí res de res. Amb el 18-22, Pep Reixach hauria pogut posar el Bordils de nou dins del partit, si no hagués errat dos penals de forma pràcticament consecutiva. En el següent atac, en canvi, el Barça no va perdonar i va posar el 18-23. El present no permetia ser massa optimista, i encara menys quan el Barça va assolir una màxima de set gols (20-27). Aquest cop, el guió estava escrit. No hi havia res a fer. La derrota era qüestió de minuts. Dit d'altra manera, de deixar passar el temps. Fins i tot el tècnic Pau Campos en un gest poc habitual en ell, es va asseure a la banqueta, conscient que només un miracle podia canviar la situació (22-29). El miracle no es va produir, i el Barça va aprofitar la desconnexió definitiva del Bordils per seguir fent mal en el darrer compàs del partit. Al final, 25-35.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Buscador de deportes

Enllaços recomanats: Premis cinema