L'estudi de l'FMI qualifica de "cas extrem" la taxa d'atur a l'Estat Espanyol i destaca que en països com Alemanya o Noruega, en contrast amb Espanya, l'atur amb prou feines ha crescut durant la crisi. I posa l'accent en la desocupació juvenil: "Ha crescut substancialment. Quasi un de cada dos treballadors joves roman a l'atur (...) S'alça l'espectre d'una generació perduda". Les darreres dades de la població activa indiquen que a Catalunya l'atur juvenil continua creixent i arriba a situar-se en el 70% entre els menors de 19 anys. En els joves de menys de 25 anys duplica la taxa general. I és que la bretxa entre la formació dels joves espanyols i les oportunitats laborals s'eixampla cada vegada més. Fa pocs dies, el secretari general d'Universitats del Ministeri d'Educació advertia que l'ocupabilitat ha de ser un dels objectius estratègics d'aquestes institucions i alertava de l'"abús" que cometen molts empresaris en contractar a recent llicenciats amb categories i sous que no es corresponen amb el treball que desenvolupen. El Consell de la Joventut d'Espanya també abona l'ús dels contractes de formació com a oportunitat per millorar l'accés dels joves al mercat de treball. És evident que existeix una disfunció entre la preparació que universitats i centres de Formació Professional ofereixen i les necessitats del teixit productiu espanyol. Els costosos recursos que l'Estat destina a l'educació corren el risc de resultar erms per aquesta falta d'adequació, i cal ajustar-los a la realitat econòmica. Des de fa anys, el sistema educatiu espanyol pateix una autèntica sagnia de titulats que no són valorats adequadament pels nostres ocupadors i, en canvi, són molt estimats en altres països europeus. Aquesta hemorràgia de coneixement i talent corre ara el risc d'accentuar-se si empresaris i administracions no assumeixen el repte de valorar en la seva justa mesura aquesta generació que tots insisteixen a qualificar com la millor preparada de la història.
