o és difícil de veure, només que estenguis la mirada al teu entorn, com els homes només hem sabut aprendre dels déus antics les malifetes, la puteria i les múltiples maneres de pegar un cop baix.?Aquests dies del meu viatge a Grècia, he trescat per l'Argòlida, exultant i verda. He passat l'estret de Corint i he arribat a Micenes. La porta dels lleons em fa retrocedir als temps arcaics de què parla la Il·líada. Potser d'aquí Agamemnon partí a la guerra de Troia. Més tard he arribat al teatre d'Epidaure i he escoltat tres joves japoneses que cantaven una cançó del seu país al centre de l'escena. Arribaven de lluny per cantar a Dionisos l'alegria de viure, malgrat la tragèdia. Les veus suaus es dirigien als déus immortals de Grècia.La immortalitat no els feia diferents als homes, i cometien els mateixos errors, i se'ls menjava l'enveja, la gelosiaÉ El cas dramàtic del senyor Dominique Strauss-Khan m'ha fet pensar en Zeus, el déu poderós. Com es comportava quan el desig de posseir una dona, tant si era divina com humana, li encenia la sang? Zeus no escoltava raons de ningú i satisfeia aquell desig sense pensar-ho. No l'importava si la dona consentia a què el pare dels déus la posseís. Podríem dir que Zeus tenia una concepció predadora de l'òrgan viril. Era poderós i podia llançar el seu dard -a vegades era una verga de llamp- sense mirament. Els mites ens expliquen l'abús de poder, unit a un sexe descontrolat i llibertí: violà Europa, la més bella de les joves. A fi d'aconseguir-la es transformà en un bou i la raptà. Se l'emportà en una platja de l'illa de Creta i allà se la féu seva. De manera semblant succeí amb la nimfa Calisto, la qual havia fet vot de castedat. I amb Leda, l'esposa fidel de Tíndar, rei d'Esparta. Per unir-se a ella, es transformà en un cigne. I a Dànae, filla del rei d'Argos, que son pare tenia tancada en una torre inaccesible, Zeus li envià el seu sémen convertit en una pluja d'or.Després d'això, qui pot esperar que el comportament del poderós sia exemplar? Tot això em fa pensar en la forta relació entre sexe i poder. Existeix encara, subtilment amagat en les entreteles de l'inconscient col·lectiu, el dret de cuixa? El requeriment sexual del poderós és sovint una forma de prepotència: el plaer del fort a sotmetre el més dèbil. Però qui pot esperar, si no és un ingenu, que el comportament del poderós sia exemplar? He llegit en alguna part que Kissinger assegurava que no hi ha altre afrodisíac més fort que el poder. I que condueix a la impunitat. Un afrodisíac que atreu l'atenció de les dones més belles. Ho he vist al meu entorn universitari. Algunes dones acudien al poderós com a mosques. Però he de dir que no eren les més belles.Hem vist com als Estats Units, on es tol·leren tants de desequilibris socials i tanta desigualtat econòmica, es pren molt seriosament el problema del "sexual harrasment", sobretot quan és la conseqüència de l'abús de poder. Fins fa poc temps, l'adulteri era suficient per portar a la ruïna una carrera política: Fou el cas de Gary Hart, que hagué de retirar-se de la campanya en publicar-se una foto en què apareixia amb la model Donna Rice asseguda als seus genolls. Ara, l'adúlter no veu embarrancada la seva carrera, en no esser que hagi violat les lleis i abusat de la seva situació de poder. ?És probable que a Europa tot l'afer hagués anat d'una altra manera. Possiblement ho haurien ofegat. Haurien dit a la jove que denuncià l'agressor sexual que li convenia esser discreta, que podia perdre la feina, que, sobretot, cal protegir la vida privada.
