Aclariments sobre els Pastorets olotins

L’any 2014 vaig deixar a mitges una recerca sobre els Pastorets de Molins i Rubió (lletrista i músic), sarsuela castellana en vers que es representava a Olot i a pobles i ciutats dels encontorns des de 1880 sota el títol Los pastorcillos en Belén. Sabia que l’any 1887 la funció que havia de tenir lloc el dia de Nadal es va suspendre (es parlà d’«usurpación literaria»), però que Molins es posà tot seguit a fer-ne una nova versió que titulà El nacimiento del Salvador o la redención del Esclavo i que l’impressor Bonet publicà a finals de 1888 abans de la seva estrena). Desconeixia, tanmateix, la cuina que hi hagué entre una versió i l’altra. Pitjor, l’any 1969 TVE va retransmetre els Pastorets que es feien a Oriola (Alacant) i els olotins vam quedar amb la boca oberta en veure que, llevat la música de les cançons, una part del text era gairebé exacte que la versió olotina. Qui havia plagiat a qui? A la biblioteca Marià Vayreda d’Olot hi vaig trobar 44 pàgines mecanografiades d’uns Pastorets signades amb les inicials M. M. P. amb una nota amb llapis que deien que eren els d’Oriola precedents dels olotins (no me’n vaig refiar gaire, la veritat) amb el nom d’Hidalgo entre interrogants (potser, nota d’A. Cuéllar que es pensava que el tal Hidalgo era autor dels Pastorets d’Oriola), a més de sis pàgines d’un afegit (quan Josep és rebutjat per l’hostaler i el diable s’enduu aquest darrer) amb la data de 1953 (enquadernades davant del text anterior) amb un segell que posava Lucio Sarabia Serna, persona lligada al Cercle Catòlic d’Oriola, probable autor d’aquella interpolació.

Vaig posar-me en contacte amb l’Ajuntament -alcalde i el regidor de cultura- d’Oriola, ningú em va donar les clarícies necessàries i vaig deixar el treball penjat. El passat desembre vaig assistir a Olot a una xerrada de Miquel Torrent, banyolí, investigador dels Pastorets, que ens oferí una minuciosa conferència i, almenys a mi, m’aportà tots els aclariments que no vaig ser capaç de trobar deu anys enrere. (D’entrada -encara que ho va dir al final-, gràcies a l’ajuda de Josep Murlà, havia identificat al tal Hidalgo; el senyor Eduardo Hidalgo Sánchez -un representant i no un autor com s’havia pensat- havia estat nomenat pel ministre perquè es garantissin i respectessin els drets dels autors i que no es poguessin representar les seves obres dramàtiques sense el seu permís explícit o el dels seus representats.)

Torrent ens explicà que a l’Arxiu Comarcal del Bages hi havia un exemplar de Los Pastorcillos en Belén o sea el nacimiento de Jesucristo, de Juan Santa y Solé, un text que circulava durant els segles XVIII i inicis del XIX. Aquest text (drama sacre de cinc actes en vers) sofrí una adaptació i arranjament per F. C. i S. S. (inicials desconegudes) i es publicà a Igualada el 1844. Altrament, el suecà Josep Bernat i Baldoví (1809-1864), iniciador del teatre popular valencià, publicà a València el 1856 la sarsuela en tres actes Los pastores de Belén o el nacimiento del niño Jesús, representats possiblement a Sueca i altres ciutats com València, Elda, Caudete i Oriola. El músic, pianista i compositor oriolà, Federico Rogel Soriano (1842-1915), va compondre les partitures de la sarsuela entre 1866 i 1886, que es van emprar fins a la renovació total de pentagrames el 1987. Aquestes dades de Torrent eren importantíssimes, com veurem.

Era cosa sabuda que en el tercer quart del segle XIX, els olotins Anton Molins i Gelada (1834-1898), aficionat a la literatura, i un jove sastre aficionat a la música, Ignasi Rubió Bertran (1861-1924), de la «Asociación Escuela de obreros olotenses» fundada el 1878 (el 1887 esdevindria «Centro de Católicos de Olot y su comarca»), van voler elaborar uns Pastorets. Los pastorcillos en Belén, «Zarzuela en cuatro actos y en verso/ sacada de varios autores», segons resa la portada del manuscrit editat en facsímil, va ser estrenada amb èxit el dia de Nadal de 1880. Segons revelà Torrent, a l’obra de Molins, un 15% dels versos són copiats dels Pastorets publicats a Igualada i un 20% són copiats dels Pastorets de Bernat i Baldoví, publicats València; la resta, un 65%, havia estat escrita per ell. L’obra es va anar representant per les festes nadalenques fins al 1887, quan Joan Déu, en representació del Sr. Eduardo Hidalgo i Sánchez, obligà l’alcalde olotí a suspendre la sessió el dia de Nadal per allò que hem dit més amunt: «usurpación literaria». No es va representar aquell Nadal, però sí el dia de Reis i el diumenge següent dia 8, amb un títol canviat per despistar els censors: El Nacimiento del Salvador. Molins, mentrestant, amb ajuda de Pere Llosas (i, potser, Josep Saderra) va reescriure l’obra esporgant tot allò que pogués ser titllat de plagi i, amb el títol El Nacimiento del Salvador o la redención del esclavo, la publicà a l’impremta de Joan Bonet (Olot/Ripoll, 1988) abans de l’estrena de les festes nadalenques de 1888-89. Segons Torrent, la veritat és que deixà coses per esporgar. Entremig dels versos d’en Molins encara es poden trobar uns 30 versos de la versió valenciana i uns 60 versos de la versió d’Igualada. Molins també canvia la majoria de les lletres de les cançons per poder dir que tot el text és seu. A vegades només canvia l’ordre de les paraules del mateix vers i a vegades només conserva les paraules del final del vers.

Tanmateix, els nou anys durant els quals s’havien representat a Olot Los pastorcillos en Belén amb unes lletres determinades havien deixat pòsit; actors i cantaires ja s’hi havien acostumat, de manera que van ser refractaris a canviar-les. En definitiva, les lletres de les cançons dels Pastorets nous de 1888 es van cantar amb les lletres dels Pastorets vells de 1880. Torrent fins i tot ha esbrinat d’on havien sortit les lletres de 1880. Del text d’Igualada (1844): Oíd, mortales, oid..., Guerra, guerra..., Victoria, claman los cielos...; del text de València (1856): Pescadores somos..., Todos acatamos..., La luz de este cielo...., Pues señor está muy bien...’(solo) /Buenas son las migas...(Pastors), Si nuestro ganado...,Cantemos pastores, principie la danza...(Pastors),Arre, borrico mío...(solo) /¡Vamos pastores...(Pastors), Ved mortales, qué hermoso.... (Àngels) /¡Gloria! ¡Gloria!...(Cor). Cançons originals de Molins (1880): Viva nuestra concordia..., De nuestros opresores..., Lucháis siempre en vano..., Cual buscan las flores..., Hombres, todos sois hermanos...Cançons del text valencià amb aportacions de Molins: Aunque de esta fruta...(vuit versos del solista la segona vegada són de Molins); Ya ha llegado el día...(és de Molins la segona quarteta); Con el desaliño.... (tota escrita per Molins, menys tres versos de València).

Gràcies a informacions posteriors del senyor Torrent, es pot confirmar que les 44 pàgines mecanografiades de la biblioteca olotina transcriuen els Pastorets d’Oriola -amb algun vers de més- i que les altres sis són obra de Sarabia Serna. No està dit que un dia no identifiqui les persones que s’amaguen rere les inicials F.C i S.S. 

Subscriu-te per seguir llegint