«No vaig dormir i l'endemà a les vuit ja estava treballant»

Divendres a la nit. Dos partits, dues derrotes. La clau de l'ascens es pot trobar aquí?

Totalment, n'estic convençut. Ja dijous va ser bastant dur, després de perdre en l'estrena, perquè caure en una lliga curta sempre ho fa més complicat. Però els nois, en tot moment, van intentar ser positius i constructius. El segon dia perdem de vint-i-dos, però fem una segona part molt bona, amb dues mil persones en contra i tenint en compte el tou estat anímic del qual disposàvem. Això ens va donar confiança. Ens va permetre creure saber que dissabte havíem de guanyar de sis i no de quinze. I vam començar a donar-nos missatges bons.

Com van ser aquells sopars postderrota. De què es parlava?

Ens dèiem que encara era possible, no que no hi havia manera. Reforçar-nos així va ser decisiu pel qual va venir. Mai no vam deixar de confiar en les nostres possibilitats. I, malgrat que és evident que vam visualitzar les coses que havíem fet malament, també ens vam centrar en allò que havíem fet bé. En resum, ni abans havíem sigut tan bons sent campions, ni en aquells moments érem tan dolents.

On distingeix el clic que li fes dir 'és possible de veritat'?

El fet d'estar viu dissabte va ser bàsic. I ja no només això, sinó el com. Perquè tot el partit va ser de domini, tan sols vam estar per darrere un parell de minuts. Els jugadors importants van jugar bé, tothom va remar.

Hi ha una barreja de sensacions prèvies en un espai molt curt de temps impactant. No van arribar esgotats a diumenge?

És molt heavy, sí, però el partit era prou important perquè tot el que va passar abans no influís. Vam arribar amb molta confiança, els nanos tenen fe en el talent que tenen. Això no és cosa d'un parell de dies. I vull destacar també la feinada d'aquells que no van jugar tant, però que donaven suport tota l'estona.

Sempre havien insistit a dir que l'ascens no era una obligació i sí un premi. Però quan es té tan a prop, la perspectiva canvia?

Mentre estava en joc, només hi havia un objectiu, que és guanyar. Perquè la pressió no te la treus cap segon. Un altre tema és estar tranquils d'aquí a dos mesos perquè ho vam donar tot. Però allà, aquell dia, només ens valia la victòria. És que vam sentir que era el nostre moment. En les estones difícils, ens recolzàvem els uns en els altres. I potser hi havia jugadors als quals havia canviat o no els sortien les coses, però veien com els seus companys es mantenien fidels al seu costat i es recuperaven.

El comportament de la plantilla va estar a l'altura del que s'ha vist durant un curs completament històric.

Sí, sí. És molt important disposar d'un vestidor exigent i endollat. I aquest ho és. Van entendre molt bé i van gestionar de meravella els diferents moments que ens vam anar trobant.

I, per fi, la finalíssima contra el Bilbao. La té gravada a la memòria o percep detalls ennuvolats?

La tinc totalment al cap, esclar. Va ser una muntanya russa. Vam començar de conya, però durant el segon quart no vam estar bé i els vam deixar posar de pressa en el partit. Ens vam equivocar de conceptes, vam prendre males decisions. Sortint del descans vam recuperar el criteri, però després no la ficàvem ni a una olla gegantina. I quan ho teníem mig perdut, en Toni va fer una bona defensa en un moment delicat, en Xevi que no n'havia fet ni una fa un 3+1 i en Jaume fa el més complicat de tot. És un bon resum dels quatre dies (rialles).

L’ascens del Bisbal, la boda del president i un viatge llampec de Llíria a Peralada

El president casant-se, el director esportiu vestit de gala a la banqueta i marxant del pavelló amb tot per decidir. Això no s'esborra, oi?

Sento una admiració màxima per a tothom, són persones molt implicades en el projecte. Van dedicar-se de valent perquè l'equip estigués en les millors condicions possibles.

Quina afició, també.

Increïble, increïble. Va venir una gentada només per a nosaltres i es van deixar escoltar. Sincerament, estem aclaparats. Tothom ens felicita i provoca que encara ho vivim com si ens hagués passat una altra vegada. I ja esperem que sigui dissabte i fer festa grossa a La Bisbal.

Va dormir, diumenge?

Gens ni mica, i l'endemà a les vuit ja estava treballant.

Continuarà a la banqueta?

Ho hem d'acabar de concretar, perquè el curs s'ha de preparar bé, però la intenció és seguir, i tant.

Subscriu-te per seguir llegint