Les vergonyes de l’honorable conseller

David Mascort, el conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, a una entrevista a aquest Diari fa pocs dies, se’l veu clarament cofoi del seu decret de piscines (que diu que no modificarà), de la dessalinitzadora que pensa instal·lar al port de Barcelona; està també content de com ha gestionat segons ell la pitjor sequera de la història (serà de la història recent perquè el geògraf romà Diodor Sícul, es refereix a una terrible sequera que uns anys abans de Crist va despoblar la península Ibèrica), i està orgullós de la feina d’aquest Govern en la lluita contra el canvi climàtic, amb els residus, la qualitat de l’aire, l’agricultura, etc. També diu que «li fa certa vergonya el que passa a Girona amb les renovables. I quan escolto declaracions d’alguns agents, encara més.»

He de reconèixer que no és freqüent que un conseller ens mostri les seves vergonyes en públic. Però aquest acte de sinceritat ha esperonat a aquest humil comentarista, que també vol exposar les seves.

D’entrada, no queda clar si les vergonyes de l’Honorable amb relació a les renovables a Girona és perquè es vulguin fer o perquè no s’acabin de fer. Això no obstant, se li veu el llautó quan afirma que hi ha gent que diu que les renovables no es poden posar al menjador, s’han de posar a les habitacions del darrere, per concloure que els de Girona tenen la mateixa obligació que els altres i quan hi hagi projectes, els autoritzaran. És prou evident que el conseller és partidari d’omplir Girona de parcs industrials de generació d’energia renovable, tant a terra com al mar.

A mi em fa vergonya que es digui que si hi ha projectes, s’autoritzaran; suposo que dependrà no només de la seva existència sinó que compleixin les lleis ambientals, que són d’aplicació. El tema del menjador i el pati de darrere (el famós «nimby») és un tema molt tronat i suat i sí, em va avergonyir que el conseller ho faci servir com argument contra uns «agents» que no identifica. Penso que aquests agents no són de cap contuberni sinó que parla del món científic, d’ajuntaments, d’òrgans rectors de parcs naturals, de grups ecologistes, d’advocats, etc. que s’han posicionat clarament en contra del desenvolupament de determinat model d’implantació de renovables a les terres de Girona. A mi em fa vergonya que el conseller tingui vergonya d’escoltar les declaracions de gent assenyada quan hauria de ser un element de riquesa d’un debat públic que altres han encetat. Si més no, les lleis ambientals avalen aquesta participació.

Si continuem parlant de l’eòlica marina, em fa vergonya que el departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural no presentés al·legacions a la POEM (Plan de Ordenación del Espacio Marino). Altres comunitats sí que ho van fer i van aconseguir, a tall d’exemple, que s’eliminés la zona de Cap de Gata per raons paisatgístiques i de pesca, que d’entrada semblen totalment d’aplicació al Golf de Roses.

També estic avergonyit que la Generalitat impulsi a través de l’IREC (centre adscrit al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural) l’anomenat PLEMCAT, que és un primer pas per afavorir la implantació de negocis d’eòlica marina amb fons públics, amb l’aparició sobtada d’un vaixell d’investigació, que va desfermar la sorpresa a la zona per manca d’informació. Tot indica que s’ha adoptat una adhesió cega a la viabilitat del parc eòlic industrial a la zona sense que ni tan sols s’hagi fet cap avaluació ambiental del projecte i malgrat l’opinió contrària de molts científics experts en el medi marí.

En relació amb la sequera, manifesta el conseller tenir un principi bàsic compartit no se sap amb qui: per nosaltres, cada conca, la seva aigua. Aquest principi no respon a cap llei fonamental de l’ecologia; és un posicionament apriorístic adoptat sense haver fet els estudis que caldria. En tot cas, aplicar aquest mateix principi a altres recursos (com l’energia o als aliments) seria una reducció a l’absurd. Afirma no necessitar transvasar aigua de la conca de l’Ebre i davant l’emergència, primer havia dit de portar aigua amb vaixell i ara es manifesta content de no fer-ho. Ara parla d’una gran dessalinitzadora flotant a Barcelona, solució força inèdita si un revisa el tema per internet. No només oblida el temps necessari per a la construcció i el cost energètic que tot plegat suposa, sinó fins i tot que l’Annex II de la Llei 21/2013 inclou en aquestes plantes dins de l’obligació d’avaluació de l’impacte. Veurem quins equilibris es fan per evitar aquest tràmit.

Tot això em fa molta vergonya, com també quan el conseller no reconeix cap error a la seva gestió i quan les coses que manifestament no han sortit bé, les culpes són sempre alienes: del retard del Parlament, del politiqueig dels alcaldes quan estem prop d’unes eleccions, que els d’abans no han fet la feina, etc.

Per acabar, i ara que ja he buidat el pap, he de reconèixer que el que més vergonya em faria seria que després de les eleccions i d’un nou govern al nostre país, les males polítiques ambientals practicades en els darrers deu anys tinguessin continuïtat.

Sigui com sigui, quasi amb tota probabilitat el conseller actual, avergonyit pel que alguns opinem sobre les renovables a les terres gironines, ja no hi serà.

Subscriu-te per seguir llegint