Incivisme, però en català

A Girona, ja he dit alguna vegada que anem sempre un pas per davant, l’ajuntament vol tallar de soca-rel el problema de les bicicletes, que és insuportable. L’alcalde no s’arruga davant l’incivisme, no li costa imposar mesures, per impopulars que siguin: ha decidit fomentar l’ús de la llengua catalana entre els ciclistes. Que continuïn sense distingir el vermell del verd en els semàfors, que circulin per on els doni la gana, que converteixin zones de vianants en velòdroms i que ignorin els carrils bici que bons diners ens han costat, són detalls insignificants. El que importa és que parlin català.

Els ciutadans hem rebut amb alegria la mesura. Tenim assumida l’obligació d’ajupir el cap i oferir als ciclistes l’altra galta o l’altre fèmur, però estàvem farts que, després d’atropellar-nos a la vorera, el ciclista ens cridés «Fuck you, bastard», o pitjor encara, ens digués en castellà opressor «a ver si miras por donde vas, atontao». Per aquí no hi passem. Aviat, mentre estiguem a terra després de l’atropellament, o quan conduint hàgim de frenar de cop per un ciclista que circula en direcció contrària, aquest ens bramarà un celestial «a veure si vigiles, que nosaltres som els amos de la ciutat». Així val la pena que et deslloriguin el maluc.

La mesura també beneficiarà els soferts ciutadans, que fa temps han dimitit de ser amos de voreres i passos de vianants. Ja que els ciclistes entendran la llengua vernacla, els podrem cridar «sòmines» o «capsigrany», si després de l’accident ens queda una alè. Jo tinc ganes de dir-li «gamarús» a algun, que ho deixava anar el meu pare sovint i no tinc gaire ocasió d’utilitzar-ho. Serà un homenatge.

Quan l’ajuntament es preocupa pel benestar ciutadà, sóc el primer a elogiar-lo, no em fa res reconèixer-ho. Espero que aquestes o semblants mesures s’implantin a la resta de Catalunya. Ja que hem acceptat que el nostre destí és patir accidents, envestides, atropellaments, amputacions, ensurts, insults o mort sota dues rodes, almenys que sigui en català.

D’un temps ençà, se’ls veia ensopits, els ciclistes, els patinets amenaçaven d’arrabassar-los el títol de vehicle més incívic. Que l’ajuntament es preocupi d’ells i deixi que els usuaris de patinet parlin com vulguin, vol dir que continuen al capdavant d’esglais i infraccions, això és un orgull. Però que no es confiïn, que els dels patinets venen forts.

Subscriu-te per seguir llegint