Sol Solidari posa el punt final al seu llarg camí a l’Àfrica

L’any 2008 va néixer a Figueres Sol Solidari, una entitat sense ànim de lucre que tenia com a objectiu portar projectes d’aprofitament d’energia solar al cinturó africà del Sahel. Amb l’ajut de les administracions públiques des de les partides de cooperació en el desenvolupament i les aportacions privades, Sol Solidari ha arribat a tirar endavant projectes per valor de 400.000 euros amb un impacte directe en la millora de la qualitat de vida dels habitants de diversos països, sobretot Burkina Faso.

Després de quinze anys d’activitat ininterrompuda, els responsables de Sol Solidari, fundat per un grup de gent de Figueres, Girona i Banyoles, han decidit posar punt final a la seva aventura altruista. Deli Saavedra, el seu president, fa balanç recordant que «quan ets allà, en ple desert del Sahel, t’adones que allò que aportes és un petit granet de sorra en la immensitat d’un lloc del món molt necessitat. Quan vam començar, el 2008, fèiem molts projectes per a diversos països al mateix temps i vam aprendre que cal centrar-se en un únic lloc per marcar una mica la diferència entre l’abans i el després. En el nostre cas, Sol Solidari es va centrar en Burkina Faso. Ara hi ha milers d’escolars que van a classe perquè tenen llum i aquesta llum l’hem ajudat a generar nosaltres».

En el moment de fer el balanç de la feina feta, el llistat de reptes aconseguits és molt alt. A Burkina Faso, han muntat equips per a il·luminar amb energia solar 143 escoles i 15 maternitats per tot el país. Han ofert microcrèdits per la instal·lació d’energia solar fotovoltaica a 150 llars (amb aquest sistema, es recuperen quasi tots els diners, que s’arriben a invertir fins a cinc cops). També han ajudat a la creació de cooperatives de dones que assequen fruites i llegums amb assecadors solars, amb comercialització dels productes en una botiga específica a Uagadugú.

A Etiòpia, han promogut la construcció local i el repartiment de centenars de cuines solars, forns solars i cuines millorades.

A Mali, Sol Solidari ha ajudat a construir un miler de cuines econòmiques, amb un sistema de venda subvencionada liderada per una associació de dones local. A Uganda, han construït localment i repartit 200 cuines rocket, i han promocionat senzills aparells per a la il·luminació solar.

A Namíbia, han repartit i promocionat una tecnologia de cuina solar anomenada Blazing Tube.

A Togo, han realitzat un curs de formació per a instal·ladors d’energia solar fotovoltaica.

Finalment, al Camerun, han fet donació de cuines econòmiques de gran capacitat a orfenats i presons de la regió de Loum.

«Hem decidit plegar per dos motius que solen ser un clàssic de moltes entitats –explica Saavedra–. El primer d’ells és que som molt pocs membres i tenim les nostres feines. Costa molt dedicar temps i esforços a una activitat de voluntariat com aquesta i considerem que hem fet molta feina i ha arribat l’hora de posar el punt final. L’altre motiu és que els projectes no es poden tirar endavant si no disposes d’un coixí de diners propis. Les administracions ens donen els diners quan ja hem presentat totes les factures i els papers que toquen. De vegades arriben un any o un any i mig després d’haver-ho fet tot i, evidentment, o tens un coixí financer o és impossible treballar».

El president de Sol Solidari reconeix que «per la nostra part, vam poder aguantar bé durant un temps gràcies a les donacions privades, però aquestes també s’han acabat. Aquest any, per exemple, a la convocatòria de l’Ajuntament de Figueres ja no ens hem presentat. Et diuen, ‘et donem deu mil euros, i quan ja els hagis gastat, vens, ens portes les factures i d’aquí a un any ho pagarem’. Així és impossible fer accions concretes des d’organitzacions sense ànim de lucre».

Deli Saavedra deixa clar que «el finançament públic, en general, és bo, però en l’àmbit burocràtic ha de millorar moltíssim. Torno a l’exemple de l’Ajuntament de Figueres, la subvenció és molt ben rebuda, però els tràmits ho compliquen tot. Treballes al mig de l’Àfrica i moltes de les coses que acabes fent són amb gent d’allà, que no compten amb cap infraestructura administrativa i no pots pretendre que et facin una factura amb IVA i ja no parlem del tema dels idiomes i els dialectes. Entenem perfectament que tot hagi d’estar fiscalitzat i ben justificat, però el mecanisme hauria de ser més àgil o, si no, les entitats petites cada cop ho tenen més difícil per treballar en la cooperació internacional i les grans han de dedicar molts recursos a la burocràcia en lloc de destinar-los a l’ajut. Al final, només són aquestes les que demanen ajuts a la Generalitat o a l’Estat espanyol».

«En un principi, vam rebre nombroses donacions privades, totes elles de caràcter anònim –diu. També hi va haver empreses que van creure en Sol Solidari, però tot plegat ha anat a menys i ha acabat repercutint en el nostre projecte, perquè ha arribat un punt que hem d’avançar diners propis per a continuar, i no és això. Sense coixí, no hi ha continuïtat».

Subscriu-te per seguir llegint