Figueres estrena el POUM del segle XXI amb el canvi d'estació i sense l'Edison resolta

La Comissió de Territori de Catalunya, en la seva darrera sessió celebrada el 31 de juliol passat, va acordar l'aprovació definitiva i la publicació completa del nou Pla d'ordenació urbanística municipal de Figueres (POUM) com a culminació d'un llarg procés de redacció que no ha estat exempt de discrepàncies i contratemps.

El nou POUM de Figueres ha trencat amb l'ambigüitat política respecte del futur de la línia ferroviària convencional, ja que el planejament aprovat acata les intencions del govern de l'Estat espanyol. El Pla té en compte la desaparició de l'actual traçat i el seu trasllat a la zona de ponent, a tocar la línia d'alta velocitat. El nou POUM, en canvi, tal com va criticar obertament el cap de l'oposició i actual alcalde Jordi Masquef en el ple d'aprovació, no preveu la modificació que ha de desencallar el projecte de la Sala Edison promogut per l'empresari Antonio Escudero.

Antecedents i tràmits superats

El plenari celebrat el 29 de març de 2023 va donar llum verda de forma provisional al POUM amb tretze vots favorables (ERC, PSC, Guanyem, Canviem, No adscrits-Figueres Futur) i set abstencions (Junts i Cs), una aprovació de caràcter provisional que quedava pendent de la decisió de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya.

Vint regidors van ser presents en un debat que no va estar exempt de diverses petites polèmiques que no podien tapar la importància d'un moment que l'alcaldessa Agnès Lladó va considerar «històric», ja que deixava enrere l'antic planejament de 1983, generat durant l'etapa del primer ajuntament democràtic de la postguerra.

En la gran majoria d'intervencions, tant des de les cadires del govern com des de les de l'oposició, va ressonar reiteradament el nom de Camil Cofan, director de l'àrea d'Urbanisme. Va ser el regidor d'Urbanisme d'aleshores, Xavier Amiel, el responsable de detallar l'evolució d'aquest nou pla que supera el de 1983, «un llarg període de temps, durant el qual s'han produït 95 modificacions i 106 planejaments derivats i modificacions de planejaments derivats, deixant ben palesa la necessitat, ara urgent, d'aprovar un nou Pla, la principal eina de transformació de la ciutat», va dir Amiel abans de recordar que la tramitació del document es va iniciar amb l'aprovació de l'Avanç de Pla en el ple de 4 de juny de 2013. «Ha calgut, però, donar-hi un impuls definitiu en aquests darrers quatre anys», va afegir.

El procés va tenir un punt clau, el 26 de juliol de 2021 quan, tot i la pandèmia, els serveis tècnics municipals van aconseguir tancar una proposta inicial de POUM, aprovada pel plenari, que va generar 293 al·legacions, 14 d'elles fora de termini. D'entre totes les que van ser admeses, 215 van ser totalment o parcialment admeses en el document que va arribar a la sessió plenària i 78 van ser desestimades. Finalment, la Normativa Urbanística del nou POUM conté 170 articles, 4 disposicions transitòries i 1 disposició derogatòria.

Principals objectius del POUM

Sòl urbà

• Completar l’estructura viària interna amb noves obertures de vials i nous espais lliures per esponjar una trama molt densificada.
• Reduir el potencial d’habitatges, amb la reducció del nombre de plantes i amb la regulació normativa de la densitat d’habitatges.

Sòl urbanitzable

• Contenció i reducció del creixement, preveient els àmbits de compleció necessaris per executar la nova estructura urbana, i d’acord amb les necessitats d’habitatge detectades a les projeccions demogràfiques.

Sistema d’espais lliures i equipaments

• Millorar la dotació d’espais lliures a les àrees centrals.
• Reconèixer i fer accessibles els dos grans espais del Castell i el Manol com a elements supramunicipals amb una funció de pulmó a la conurbació.
• Relacionar els espais lliures amb el tractament natural de la inundabilitat del sistema hidràulic.

Sòl no urbanitzable

• Fer zonificació basada en els àmbits de paisatge: parc agrícola del Pla de la Calçada-Riu Manol amb compatibilitat amb altres serveis i les edificacions existents, àmbit agrícola de Vilatenim, preservar i potenciar l’àmbit de la Garriga, amb les basses del Terrisser, elements construïts de pedra seca i la presència de la planta Silene sennenii, amb especial atenció als voltants del castell de Sant Ferran.
• Reconèixer i concretar la xarxa de camins principal i la xarxa hídrica.
• Regulació dels usos i condicions d’edificació al sòl rústic mitjançant el catàleg de masies.

Mobilitat

• Completar les rondes nord i est (Ronda Ricard Giralt i Ronda Sud), connectant-les amb el sistema viari territorial.
• La pacificació de l’avinguda Salvador Dalí.
• La potenciació del carrer d’Avinyonet de Puigventós com a eix centre-TAV.
• La creació d’una trama viària a escala local més cohesionada.
• La desaparició de l’actual via de ferrocarril a Portbou, en tot el seu traçat.
• Completar una xarxa d’aparcaments dissuasius.