El canvi climàtic posa en perill l’últim mariscador de Roses

Enmig de les aigües de la badia de Roses, Lluís Martínez és actualment l’únic mariscador, resilient, que lluita contra els embats del canvi climàtic mentre veu com el seu ofici i el producte del seu treball s’esvaeixen lentament. A l'Alt Empordà són unes cinc persones les que es dediquen a mariscar mantenint viva una tradició que es remunta a èpoques immemorials. «El futur de l’ofici, però, és incert», recalca Martínez.

Tradicionalment, el treball de mariscador havia tingut un caràcter més furtiu i no regulat. Ara, hi ha aproximadament unes 160 persones amb llicència per a poder mariscar repartides pel Tarragonès, principalment al Montsià i al Baix Ebre i l’Alt Empordà. «A la comarca hi ha un parell de persones al Port de la Selva, un parell a Llançà, i jo mateix», remarca. Catalunya té una gran riquesa i tradició en marisc que en termes generals engloba crustacis o mol·luscos.

Salinitat i temperatura de la mar

El marisc és un animal sensible a elements de salinitat i temperatura de la mar i davant aquesta situació és necessari que es prenguin mesures per part de tota la societat. Malgrat lluitar per adaptar-se a l’efecte de l’escalfament global, necessiten suport urgent per a sobreviure i preservar una part crucial de la tradició marítima. Lluís Martínez fa trenta anys que viu d’aquest ofici en aigües rosinques: «A l’Alt Empordà, ens dediquem a la garota i poc més». Els problemes mediambientals han afectat la pesca en general. Però l’impacte de la calor en els organismes marins genera una lluita per la supervivència de la seva tasca com a mariscador en el mar.

La crisi dels mariscadors

Malgrat haver d’enfrontar aquesta crisi, els mariscadors no es rendeixen. Busquen noves tècniques de pesca, diversifiquen les seves activitats i exigeixen accions per part de les autoritats. En el cas de Martínez, la seva resiliència és un testimoniatge viu de la força de la tradició i la necessitat de protegir els nostres recursos marins. Segons recalca «alguns mariscadors combinen aquest ofici amb altres labors com el submarinisme o el turisme. Jo em dedico a les garotes d’octubre a març, també pesco cogombre de mar i enciam de mar fent Apnea i al calamar em dedico durant la temporada d’estiu».

L’embat del canvi climàtic contra la indústria del marisc és una realitat palpable des de fa anys. Les seves captures disminueixen, veuen com les poblacions de marisc desapareixen davant fenòmens meteorològics extrems que amenacen la seva seguretat i canvis imprevisibles en els patrons de migració marina. A Roses no són una excepció. «En la localitat som ara set pescadors petits que ens dediquem a les arts menors. Quan jo vaig començar amb la tallarina, en els anys noranta hi havia 20 barques de tallarines i 100 teranyines. Ara només queda una teranyina i cap barca de tallarina».

El canvi climàtic ha afectat la pesca, per l’impacte que la calor provoca en general en els organismes marins, com va ocórrer amb la desaparició de les tallarines fa vint anys, quan també es van construir els espigons a les platges. Adaptar-se és crucial: «Ara em dedico a les garotes i, a la tarda, quan és temporada d’estiu, al calamar. És una forma de vida i, alhora, un ofici en decadència sense continuïtat. Les barques petites s’estan jubilant, i ja no hi ha relleu. Dins d’uns vuit o deu anys, haurem de menjar perca del Nil i panga tailandès», sentencia.

El futur de l’ofici penja d’un fil, però animaria a fer-lo si hi ha passió, malgrat les dificultats. Cada dia es posa el vestit i es fica a la mar: «Malgrat estar queixant-me, jo estic bé i m’agrada molt el meu treball. Per molt que plori no hi ha res millor com fer del teu hobby el teu treball. M’agrada el que faig i no puc estar sense ficar-me a l’aigua un dia». Així i tot, reconeix la duresa de l’ofici: "entres a la mar, plogui, neu o faci fred". A més, la recollida de garotes és una activitat d’alt risc, ja que requereix immersions a pulmó lliure.

Barques d'arrossegament

En època de veda a Roses queden algunes barques d’arrossegament, però «des del 15 de gener estan vedades fins a finals de març, la qual cosa ens perjudica perquè tot queda mort. Si una barca falla, tots sofrim les conseqüències i el relleu en les barques petites és inexistent»

La venda del peix està sotmesa a controls sanitaris i papers, i el preu varia segons les subhastes de la confraria, encara que la demanda i estacionalitat també influeixen en el preu i venda. L’adversitat del canvi climàtic no espera, i la seva supervivència depèn també de la resposta col·lectiva, de protegir, i preservar una part essencial del nostre patrimoni marítim abans que sigui massa tard.

Subscriu-te per seguir llegint