Figueres planteja ubicar el Carme Guasch en uns terrenys del Turó Baix com a “pla B” si no es pot fer a l’espai previst

L’equip de govern recorda que hi ha dos litigis sobre les modificacions del planejament que compliquen el procés

La façana de l'escola Carme Guasch de Figueres, en barracons.

La façana de l'escola Carme Guasch de Figueres, en barracons. / Gemma Tubert / ACN

Gemma Tubert / ACN

Gemma Tubert / ACN

L’equip de Govern de Figueres planteja utilitzar uns terrenys del Turó Baix que tenen la qualificació d’equipament escolar com a ‘pla B’ per ubicar-hi la nova escola Carme Guasch sinó s’aconsegueix fer-la l’espai previst, al barri de l’Olivar Gran. L’alcalde, Jordi Masquef, recorda que hi ha dos contenciosos interposats sobre la modificació del plantejament que havia de fer possible ubicar-ho en uns terrenys adjacents al centre actual i que, si no es desencalla la situació, podria no ser viable fer-la aquí. L’escola es va inaugurar l’any 2006 i des d’aleshores continua en mòduls prefabricats.

Figueres va anunciar a finals del 2020 un conveni amb el Departament d’Educació per desencallar definitivament la construcció de la nova escola Carme Guasch, la única de la ciutat que continua en barracons. L’acord passava perquè la ciutat assumís la inversió de 5,8 milions d’euros i que la Generalitat li’n tornés el 90% en tres anys.

Aquell acord emmarcava la construcció a la parcel·la que actualment ocupa el centre i uns terrenys adjacents. Aquell mateix any, de fet, es va aprovar una modificació puntual del Pla General per fer possible la construcció.

El canvi, però, va suposar la interposició de dos contenciosos administratius, un contra la modificació i un altre contra el planejament, que encara no s’han resolt.

Davant d’aquesta situació, l’equip de govern ha manifestat en diverses ocasions que calia buscar alternatives i que el centre s’havia de fer “on fos més ràpid fer-lo”. Al ple d’aquest dijous, l’exalcaldessa i portaveu d’ERC, Agnès Lladó, va preguntar a l’equip de govern si era cert el que s’havia plantejat en algunes reunions de veïns sobre la possibilitat de fer el centre en uns terrenys del Turó Baix.

Lladó va parlar d’expropiacions -perquè els terrenys no estan en mans de l’Ajuntament, tot i tenir la qualificació d’equipaments educatius- i la regidora d’Educació, Anna Morillas, va negar que s’hagi utilitzat el terme expropiacions, malgrat que no va concretar com es faria.

Masquef va puntualitzar que els terrenys del Turó Baix són el ‘pla B’ amb el que estan treballant, si la primera opció no és viable. “És un tema històric que s’ha de desencallar costi el que costi”, va insistir. L’alcalde i la regidora també van criticar que al conveni s’optés per una opció que suposava un “sobrecost” del 10% per a l’Ajuntament. Masquef, a més, va dir que caldrà revisar els acords previstos un cop es desencalli tot plegat perquè els preus han variat en els últims 4 anys.

Un projecte fallit a l'antiga presó

La construcció d'un nou centre balla des de fa anys. L'exalcalde i exconseller Santi Vila va anunciar la voluntat de traslladar el centre a l'antiga presó l'any 2008. La voluntat era rehabilitar l'espai i convertir les cel·les en aules educatives. Tot plegat, havia de fer-se a partir del 2010, quan es tanqués el centre penitenciari i els interns es traslladessin a la nova presó del Puig de les Basses.

El projecte es va acabar descartant per l'elevat cost que suposava i l’equip de Govern liderat per Lladó va proposar al Departament canviar la ubicació per accelerar-ne la construcció.