Tanca un emblema: últim adéu a la pastisseria Collboni de Palamós

La pastisseria Collboni, un emblema del carrer Major de Palamós, va abaixar ahir la persiana. L’establiment va despatxar per última vegada el divendres 8 de setembre, posant el punt final a 136 anys d’història. Fins a quatre generacions de persones han estat al capdavant del negoci, que ara tanca perquè els seus propietaris es jubilen i no hi ha continuïtat.

La fundació de can Collboni es remunta a l’any 1887. Primer en un local del mateix carrer Major, però no pas l’actual, on es van traslladar tot just un any després, el 1888: «Tot va començar amb els meus besavis, en Joan Collboni i la Rosalia Palet. La Rosalia era de Vulpellac i en Joan de Besalú. Van venir a Palamós, van trobar un local i ven fer-hi una pastisseria que també venia productes tipus colmado i, al cap d’un any, una senyora es va vendre la casa i Can Collboni es va traslladar al carrer Major número 42», resumeix la besnéta d’aquell matrimoni, Montserrat Ponsa Mestres. Des d’aleshores, quatre generacions de la família han treballat a l’obrador i han despatxat darrere el taulell. Fins al passat divendres 8 de setembre, la data en què la pastisseria més emblemàtica de Palamós va vendre els seus darrers productes.

Les pastisseries tradicionals i artesanes han de competir amb els productes industrials, i per tant més econòmics, que es poden trobar a les grans superfícies comercials. Tampoc hi ha relleu als obradors. En les últimes dècades, la Montse i la Rosa Ponsa, també propietàries, han estat les dues cares més reconeixibles de Can Collboni, atenent la clientela, mentre que en Joan Ponsa té una gestoria al municipi i gestiona els comptes del negoci. La Montse parla de les sensacions que té, a punt de deixar enrere tota una vida dedicada a la pastisseria familiar.

«Nosaltres tanquem perquè l’assumpte ja no és com abans i les grans superfícies et venen qualsevol cosa dolça més bé de preu... i els de l’obrador s’han fet grans, tots tenen entre 61 i 62 anys i tampoc s’ho volen quedar perquè els falta molt poc per jubilar-se. Els nostres fills tampoc s’ho volen quedar, tots ells han estudiat una carrera i han anat fent la seva. A més a més, aquesta és una feina molt sacrificada, pensa que nosaltres passàvem el dia de Nadal aquí a la pastisseria i els horaris tampoc són com els d’una oficina. El jovent d’avui en dia està acostumat a uns horaris i és una altra cosa», reflexiona Montse Ponsa.

Fent caliu al carrer Major

Els tres germans van obrir ahir les portes per darrera vegada per endolcir el final amb alguns dels clàssics de la pastisseria i brindar amb cava per aquests més de cent anys d’història al costat de moltes generacions de palamosins. «Aquesta setmana encara hem fet quatre dolces perquè tenim molts encàrrecs. Hi ha gent gran que ens diu que els seus avis ja venien de petits... A la gent li sap greu. I a nosaltres també, ens demanen que no tanquem... Agafen moltes coses per congelar-s’ho perquè ens diuen que ho trobaran a faltar, ha vingut gent a buscar tortells i les sares, i fins i tot ens han vingut a encarregar coses per congelar perquè volen celebrar amb el pastís de Can Collboni», explica Ponsa. 

La pastisseria Collboni de Palamós s'acomiada dels veïns

Veure Galeria

Els germans no només han venut dolces sinó que, d’una manera o altra, han format part de les celebracions de moltíssima gent del poble que passava per Can Collboni per comprar un tortell, encarregar un pastís o comprar una pasta de cabell d’àngel. «És un moment difícil i ens sap greu... Ens ha tocat a nosaltres baixar portes i sap greu després de tants anys aquí. Ho hem fet tot el que hem pogut. Molta gent ve els diumenges a passar el dia, molta gent ho agraeix molt. I ens han fet arribar que els hi sap greu. Això és un mar de llàgrimes. Ja només per això els hi és d’agrair tot», conclou Montse Ponsa.

Subscriu-te per seguir llegint