Anna Cufinyà: la flequera i mestra artesana de Torroella

«El primer record que tinc relacionat amb el pa és de quan era petita. Recordo estar darrere el taulell ajudant a la meva àvia a atendre els clients a fer el canvi», exposa Anna Cufinyà des de l’altre costat del telèfon. Als seus 49 anys, Cufinyà matina cada dia per elaborar un dels productes més indispensables per a la ciutadania: el pa. És la cinquena generació de la seva família que fa de flequera. Ho fa des de Can Francès, una fleca familiar ubicada a Torroella de Montgrí. Tot i que, segons puntualitza, el nom del negoci no té res a veure amb el país veí: «El meu besavi es deia Francesc i, ja saps com anaven les coses abans, que es posava un sobrenom a tot. I de Francesc va evolucionar a can Francès, i així es va quedar».

Tot i conèixer el negoci de cap a peus, Cufinyà explica que va ser una crisi econòmica la que va motivar que posés les mans a la massa. «A casa meva som flequers des de 1885, sóc la cinquena generació. Jo sempre he treballat al negoci familiar atenent el públic. L’empresa dels meus pares va créixer i va arribar a ser de 25 treballadors, es dedicaven a portar pa als càmpings i negocis de la zona. Però l’empresa del pa congelat es va frenar. Nosaltres érem una empresa mitjana i això ens va fer mal. Després, quan els meus pares es van jubilar, van decidir tancar el negoci», explica la torroellenca.

Incapaç de veure com el negoci que havien empès tantes generacions de la seva família abaixava la persiana, Cufinyà i la seva parella van decidir transformar-ho tot en un obrador de pa i fleca artesanal. «Vam decidir fer un obrador petit i tirar endavant nosaltres. El meu home fent el pa i jo fent tot el que és brioixeria i ajudant-nos. Fins aquell moment tot el que sabia era d’estar a la botiga de cara al públic, tot el que sé ara m’ho ha ensenyat el meu pare. Ell ens va formar i hem sigut també autodidactes. Ho fem tot artesà. Ara totes les fermentacions són artesanes, amb calaixos de fusta, tot el que surt és fet a mà», explica. 

Allò va ser el 2012 i ara, més d’una dècada després, la Generalitat ha premiat la seva feina amb el diploma de mestre artesana. «Per mi va ser una sorpresa quan va venir el gremi de flequers i em va dir que em donaven aquest premi», rememora. Per a Cufinyà és un reconeixement a una decisió valenta que van emprendre ella i el seu marit quan van apostar-ho tot per can Francès: «Ens vam atrevir una mica a tornar als inicis i fent les coses ben fetes. També hi ha poques dones: primer perquè és un negoci que treballes de nits perquè la gent tingui el pa de dia, i si hi sumes els horaris i tot plegat... Es fa difícil. Les dones sempre eren de cara al públic i per mi ha sigut un repte aprendre l’ofici de gran i quan ja tenia dos fills».

Cufinyà explica que els pares «estan molt contents perquè per nosaltres era un repte. No volíem ser la generació que tanqués o que tirés a terra tota la feina que havien fet les generacions d’abans. Vam dir, provem-ho, i sinó sempre som a temps de buscar feina en un altre cantó». Una dècada després els qui també estan contents són els vilatans de Torroella, que poden continuar anant a comprar la seva famosa coca del Montgrí.

Subscriu-te per seguir llegint