Platja d'Aro vol mobilitzar 200 pisos buits per destinar-los a lloguer assequible

L'Ajuntament de Platja d'Aro (Baix Empordà) vol mobilitzar 200 pisos buits per destinar-los a lloguer assequible oferint incentius als propietaris. L'alcalde, Maurici Jiménez, explica que tenen detectats 370 habitatges que estan desocupats -sumant cases i apartaments- perquè durant tres anys no han generat factures de llum ni d'aigua.

L'objectiu del consistori, amb l'ajuda dels agents de la propietat immobiliària, és aconseguir redirigir-ne un 40% cap a la borsa pública d'habitatge per atendre les demandes de les famílies que passen per benestar social. En paral·lel, l'Ajuntament també encara una de les apostes de mandat: la reforma dels 2 quilòmetres de passeig marítim. La intenció és tenir el projecte damunt la taula l'estiu del 2025.

Dels 28.000 habitatges que té Platja d'Aro, n'hi ha uns 4.000 que estan ocupats tot l'any. La resta es reparteixen entre habitatges d'ús turístic -aquí hi ha unes 3.300 llicències actives d'HUT- i segones residències. Que de fet, són la immensa majoria. Segons explica l'alcalde, els propietaris d'aquests xalets i apartaments "com a mínim" s'hi estan durant quinze dies l'any, per passar-hi les vacances. "Són habitatges que mai es llogaran durant dotze mesos, però sí que amplien el parc de lloguer vacacional", concreta Jiménez, en referència al fet que, quan els amos no hi són, n'hi ha que opten per arrendar-los durant alguns dies als turistes.

Amb aquestes xifres a la mà, l'alcalde de Platja d'Aro admet que el decret de la Generalitat per limitar els HUT, en el seu cas, no és efectiu per resoldre els problemes d'habitatge. Però sí que el consistori treballa per activar altres vies que permetin atendre les demandes de sostre de les famílies que passen per serveis socials (actualment, en tenen unes 170). Jiménez no s'oposa a construir habitatge protegit, però també té clar que aquí els terminis no ajuden. "Per exemple, abans no es pugui aixecar un bloc de dotze pisos, hauran de passar uns tres anys; i en definitiva, acabarà essent posar un pedaç a una situació tensionada", concreta l'alcalde.

Per això, l'Ajuntament de Platja d'Aro aposta per mobilitzar aquells habitatges que ja estan construïts però que porten temps buits. Arreu del municipi, sumant tant xalets com apartaments, en tenen detectats uns 370 que durant tres anys no han generat factures ni de llum ni d'aigua. "És evident que una casa al Masnou serà difícil que es pugui destinar a ús social, però no passa el mateix amb els pisos; perquè aquí sí que una família amb necessitats pot instal·lar-s'hi", concreta Maurici Jiménez.

Cap a lloguer assequible

L'objectiu del consistori és aconseguir mobilitzar fins a un 40% de tota aquesta bossa i redirigir-la cap al lloguer assequible. Per això, de bracet amb els API -que fan de mitjancers- Platja d'Aro ofereix avantatges als propietaris que decideixin posar els pisos a lloguer a través de l'ajuntament. "Els garantim que cobraran el lloguer el dia 1 de cada mes, els bonifiquem l'IBI, els donem una ajuda de 1.500 euros per reformar-los i també ens fem càrrec de l'assegurança", concreta Jiménez. "Evidentment, no estem parlant de lloguers que s'enfilin a 1.000 euros, perquè això no seria assumible per a les famílies, però sí que voltin els 600 o 700", hi afegeix.

De moment, a través d'aquesta fórmula, el consistori ja ha aconseguit sumar set pisos a la borsa municipal de lloguer. I passat l'estiu, la intenció és reunir-se amb tot el sector dels API del municipi perquè els ajudin a mobilitzar-ne més. No tan sols aquells que estiguin desocupats, sinó també -si es pot- atraure HUT. "La idea és que des de l'ajuntament puguem arribar a gestionar 200 lloguers, cosa que ens permetrà atendre les demandes que ens arriben de benestar social", diu Jiménez.

Comerços i despatxos

En paral·lel a aquesta línia de treball, Platja d'Aro també n'ha obert una altra per disposar de més habitatge. En aquest cas, permetent que aquells locals comercials i despatxos que porten temps tancats -molts, a primera línia de carrer- es puguin reconvertir en pisos. Jiménez admet, però, que aquí la fórmula necessàriament ha de passar per una modificació del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM). I que si bé no serà tan imminent com l'altra línia de treball, tirar-ho endavant permetria poder arribar a generar entre 400 i 500 habitatges més, part dels quals nodririen la borsa pública que gestiona l'ajuntament.

El projecte del passeig, l'any 2025

En paral·lel, l'Ajuntament de Platja d'Aro també encara una de les prioritats del mandat: la reforma del passeig marítim. La remodelació s'estén al llarg de 2 quilòmetres de la façana litoral, entre Cavall Bernat i la desembocadura del Ridaura (perquè més cap al sud, l'obra la farà l'Estat). Després de tancar el procés participatiu, el proper pas és treure el concurs d'idees per definir el projecte. L'alcalde explica que la intenció és fer-ho aquest juliol, amb l'objectiu que l'equip d'arquitectes guanyador -i també la proposta- es conegui en el termini d'un any. És a dir, a l'estiu del 2025. El concurs d'idees costarà uns 300.000 euros, dels quals la meitat els aporta el Ministeri a través d'una subvenció; i la resta, el consistori.

Jiménez explica que el nou passeig marítim de Platja d'Aro permetrà guanyar espai per als vianants, perquè les terrasses -que ara ocupen el tram central- s'enretiraran fins a tocar de les façanes. Dels 20 metres d'amplada que té, se'n reservaran 6 per a terrasses; i els 14 restants, més a tocar de la platja, seran per a vianants. L'alcalde també explica que, en tota aquesta franja, durant els mesos d'hivern s'hi habilitarà un carril bici (perquè entre juny i setembre, coincidint amb l'època de més afluència turística, es prohibirà que les bicicletes i els vehicles de mobilitat personal circulin pel passeig).

Maurici Jiménez concreta que l'objectiu és engegar l'obra de reforma del passeig durant aquest mandat. També, en funció de la disponibilitat pressupostària (es vol que l'Estat la cofinanci). L'alcalde de Platja d'Aro, però, sí que deixa clar que la reforma ha de tirar endavant sí o sí abans del 2027. "No ens podem esperar més, perquè estèticament l'actual passeig deixa molt a desitjar; a més, el paviment ja no es pot reposar i quan es trenca, l'única solució és arreglar-ho amb formigó", subratlla.

El contenciós, al juliol

Sobre la primera línia de mar, l'alcalde també s'ha referit a la situació que viuen els més de 850 propietaris afectats per la Llei de Costes, i que reclamen a l'Estat que exclogui els seus pisos de la zona de domini públic per recuperar la potestat de poder-los vendre. Maurici Jiménez recorda que, en paral·lel a les accions que han engegat els privats, l'Ajuntament va interposar un contenciós per aquest afer davant l'Audiència Nacional, que es troba pendent de sentència i que -segons sembla- ha de sortir aquest juliol.

Allau de sol·licituds al Ministeri dels més de 850 propietaris de Platja d'Aro afectats per la Llei de Costes

El consistori espera que la resolució entri en el fons de la qüestió, i resolgui de quina manera s'han de desafectar les propietats. Perquè un cop Costes enretiri sobre plànol la línia que marca el domini públic, i n'exclogui els habitatges, caldrà engegar aleshores un segon capítol: veure com Hisenda i Patrimoni porten a terme la transmissió (perquè s'haurà de veure quin és el preu que es fixa als propietaris).

Jiménez explica que una de les opcions seria repartir el cost del terreny afectat entre tots els propietaris de cada bloc. Perquè allò que caldrà transmetre és el sòl, amb independència del que s'hi hagi edificat al damunt. "En aquest cas, si es repartissin els percentatges, podria ser similar a pagar una derrama", concreta. L'última paraula, en aquest cas, però, la tindrà l'Estat.

La platja per a gossos, enterrada

Per últim, l'alcalde també s'ha referit al projecte fallit de platja per a gossos que l'any passat es va voler habilitar a la Cala Belladona (situada entre els termes de Calonge i Platja d'Aro). Jiménez ha explicat que, en el seu cas, no hi ha opció de fer-ne una al llarg de la platja Gran o al Riuet, perquè això suposaria perdre la bandera blava. I que després d'intentar l'opció de Cal Belladona, entén que "la idea ja està morta" després que Calonge fes marxa enrere i hagi desistit d'incloure-la al pla d'usos de les platges.