Nova espècie invasora: el xacal daurat arriba a Espanya

El xacal daurat (Canis aureus), habitual als Balcans, que des de fa uns 20 anys s’està expandint de manera vertiginosa per tot Europa, ha sigut detectat per primera vegada a la península Ibèrica, concretament a Àlaba. Així doncs, al llop li ha sortit un competidor al nostre país, si es confirma la presència d’un nucli estable de població del xacal daurat.

Ha sigut la Diputació la que ha certificat la presència d’aquest exemplar de xacal daurat en terres alabeses, descoberta de manera fortuïta i a conseqüència d’un desafortunat atropellament.

Segons ha explicat la Diputació d’Àlaba, el 8 de gener es va detectar la presència d’un cànid atropellat a la carretera nacional A-1, al punt quilomètric 379, a l’altura d’Agurain/Salvatierra.

La necròpsia portada a terme al Centre de Recuperació de Fauna Silvestre de Martioda (Àlaba) va determinar que no es tractava d’un llop ibèric, ja que la mida i aparença no coincidia, i tampoc semblava un híbrid amb gos per les anàlisis efectuades.

El Centre de Recuperació de Martioda va apuntar la possibilitat que pogués ser un exemplar de xacal, però calia certificar-ho per la novetat que suposava.

No procedia d’un ambient de captivitat

Les restes trobades a l’estómac, cabells i parts de senglar van certificar, a més, que no podia procedir de captivitat, sinó que vivia en estat silvestre.

Per això, es va decidir completar l’estudi amb una anàlisi genètica del cànid, per a la qual cosa van prendre mostres d’una orella i de cabells, que van ser analitzats pel Departament de Zoologia de la Facultat de Farmàcia de Vitòria (Universitat País Basc).

Els resultats de l’ADN van concloure que es tractava d’un exemplar de l’espècie Canis aureus (xacal daurat).

El xacal daurat és un carnívor de mida mitjana molt estesa pel sud d’Euràsia i el nord de l’Àfrica. Després d’un declivi en la dècada de 1960, l’espècie ha aconseguit recuperar-se i no només recolonitzar la seva àrea de distribució anterior, sinó també expandir-se a noves zones.

L’espècie està avançant ràpidament per Europa, un fenomen que s’assembla al d’altres grans carnívors, ha explicat la Diputació alabesa.

Entre la guineu i el llop, però omnívor

Els xacals daurats prosperen en paisatges dominats per l’home. El seu caràcter carronyer, depredador de petits mamífers i alimentació omnívora, fa que la seva presència passi desapercebuda, per això en diuen «el fantasma dels boscos».

Més petit que un llop, i amb una alimentació omnívora més semblant a la de la guineu (petits animals, fruites, carronya i escombraries), ecològicament es trobaria entre les dues espècies.

Els llops dominen els xacals i els xacals dominen les guineus. De fet, alguns investigadors expliquen la seva actual expansió com a resposta natural a la desaparició de llops a Europa, que deixarien el terreny expedit al xacal.

Els experts miren ara d’aclarir les conseqüències que pugui tenir l’arribada a la Península d’aquesta espècie invasora, sobretot si la seva presència no es limita només a algun exemplar aïllat, sinó que consisteixi en un grup més o menys consistent.