La Justícia italiana va posposar ahir el procés sobre el possible lliurament de l’expresident català Carles Puigdemont fins que la Cort Europea de Justícia es pronunciï sobre la seva immunitat i sobre la qüestió prejudicial presentada pel magistrat espanyol Pablo Llarena. L’advocat Agostinangelo Marras va explicar que el procés a Itàlia no queda arxivat, sinó només suspès, fins que la justícia europea es pronunciï sobre la seva immunitat i sobre la qüestió prejudicial plantejada per Llarena sobre la interpretació de Bèlgica en relació a les euroordres dictades contra els líders independentistes.

Només un cop aquestes qüestions siguin resoltes, el procés a Itàlia podrà continuar, encara que els terminis no estan clars, tal com va afegir l’advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, qui va dir que possiblement calgui esperar a la primavera del 2022. «Pel que fa als terminis, n’hi ha un que tenim clar, el tribunal general en les mesures cautelars ha donat termini al Parlament Europeu fins al 15 d’octubre per contestar la nostra sol·licitud, de manera que sabem que no hi haurà resolució abans. Els altres tres o quatre procediments que tenim oberts tenen el seu ritme i nosaltres creiem que això serà en els propers mesos, encara queden fases de contestació i rèplica», va apuntar.

L’euroordre, «inviable»

«Creiem que a partir de la primavera s’aniran resolent els diferents procediments que tenim oberts», va explicar, tot afegint que «és inviable l’euroordre» i que «no pot haver-hi dos procediments per lliurar la mateixa persona», en referència al procés suspès també a Bèlgica. «Quants procediments d’euroordre vol obrir el jutge Llarena? Vint-i-sis?», va dir Boye, referint-se a la resta d’estats membres de la UE, sense comptar Espanya. El líder independentista va ser detingut el passat 23 de setembre a la seva arribada a l’aeroport de l’Alguer i conduït a la presó d’alta seguretat de Sàsser, encara que va ser posat en llibertat l’endemà.

Ahir va estar acompanyat a Sàsser, entre d’altres, pels eurodiputats i exmembres del Govern Toni Comín i Clara Ponsatí, també buscats per la Justícia espanyola i contra els quals hi ha una altra euroordre del Tribunal Suprem; la diputada de la CUP Dolors Sabater i el secretari general de JxCat i expresident de l’ANC, Jordi Sànchez, que va estar empresonat durant quatre anys i va ser indultat pel Govern espanyol al juny. Comín va destacar que «és pintoresc que el jutge Llarena hagi informat al jutge italià» que tots dos eren a Itàlia, quan les autoritats italianes ja coneixien la seva presència i havien avisat Espanya que no els detindrien. «El govern italià ha decidit fa pocs dies que si nosaltres veníem a Itàlia no seriem detinguts. I malgrat això, el jutge Llarena envia un ofici demanant a les autoritats italianes la nostra detenció. Li estàs demanant a les autoritats italianes que detinguin unes persones sobre les quals les autoritats ja han fet saber al Tribunal Suprem que no les pensen detenir», va assenyalar.

El partit ultradretà Vox també havia demanat personar-se en la causa i va viatjar fins al tribunal sard la sotssecretària jurídica, Marta Castro, si bé la Cort d’Apel·lació de Sàsser no els va concedir la petició. Boye va destacar que «el tribunal ha trigat no-res a explicar-los que no hi feien res en aquesta vista» i va lamentar que un partit «feixista» hagi intentat «introduir la política en un tribunal». Per part seva, el líder del PP, Pablo Casado, va acusar el Govern d’estar «creuat de braços» en relació amb Puigdemont i va atribuir a aquesta actitud al fet que la Justícia italiana hagi suspès l’extradició de l’expresident. En una entrevista a TVE, Casado va assenyalar que el Govern «no només està plegat de braços» sinó que està «desitjant» que no es lliuri Puigdemont a Espanya perquè suposaria «rebentar» l’anomenada «operació diàleg» i la legislatura. Paral·lelament, el ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, va afirmar que «respectem totes les decisions judicials», les que els «agraden» i les que els agraden «menys». El ministre no va voler aprofundir més sobre la qüestió quan li van preguntar si es tractava d’una decisió de les que li agradava més o menys. «Les respecto totes per igual, això és l’important», va afegir.