El jutge del Suprem Julián Sánchez Melgar ha rebutjat de ple la recusació que l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i els exconsellers que el van acompanyar en la seva fugida a Bèlgica van presentar contra l’instructor de la causa del procés a l’alt tribunal, Pablo Llarena, per haver estat distingit per la fundació Villacisneros, que es declara defensora de la unitat d’Espanya.
Sánchez Melgar no admet l’esmentada recusació perquè considera que es basa en causes sense fonament i arbitràries, és abusiva i té defectes formals. També rebutja l’intent d’apartar de la resolució de l’incident el president de la Sala Penal, Manuel Marchena, i tres magistrats més per haver format part del tribunal que va dictar la sentència del procés, així com ell mateix per haver estat fiscal general de l’Estat.
El magistrat rebutja que Llarena hagi perdut la seva imparcialitat per haver acceptat una distinció de la societat civil per la funció exercida com a jutge constitucional. L’escrit de recusació, afegeix Sánchez Melgar, és «un totum revolutum on no hi ha cap referència a quin és l’interès personal directe o indirecte del recusat» més enllà del simple fet d’haver acceptat el premi.
Afegeix que «ni les distincions que es puguin concedir a la independència judicial o a la funció constitucional que un jutge exerceix, ni la dedicació a la docència del Dret, poden servir per posar en dubte la imparcialitat del jutjador».
«La recusació –explica Sánchez Melgar– s’ha de basar en una actuació del magistrat, no en aquella que un tercer li atribueixi». Si fos així «n’hi hauria prou d’emetre missatges o opinions fal·laces sobre, per exemple, la persona o ideologia d’un magistrat per sol·licitar-ne la recusació de manera immediata».
A més, han anat incloent «tots els magistrats que van apareixent a la peça oberta a aquest efecte, en cadena», cosa que és «abusiva».
