Els testimonis del cas Laura Borràs avalen l’existència de pressupostos falsos

Els representants de les societats utilitzades per pervertir les adjudicacions reconeixen que les propostes entregades a la Institució de les Lletres Catalanes no les havien elaborat

Laura Borràs.

Laura Borràs. / EFE

J.G.Albalat

Els testimonis han avalat aquest dimarts en el judici contra Laura Borràs que el també acusat Isaías Herrero va presentar davant la Institució de les Lletres Catalanes, quan la presidenta de Junts n’era la directora, pressupostos falsos i «comparsa», com sosté la fiscalia. Els representants i empleats de les cooperatives i entitats que van ser utilitzades per justificar adjudicacions entre el 2013 i el 2017 van admetre que no havien elaborat els pressupostos que constaven a l’expedient de contractació. Fins i tot el cunyat de l’informàtic imputat va explicar que ell mai va entregar res a l’organisme que dirigia Borràs i que tampoc va autoritzar el seu familiar a utilitzar les seves dades.

En la quarta sessió del judici que se celebra al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) han testificat aquest dimarts persones vinculades a algunes de les entitats que Herrero va utilitzar per presentar aquests pressupostos falsos. «Jo no he presentat mai aquest pressupost», ha declarat taxativament, per exemple, Aleix C., del grup Hermeneia, en el qual havia coincidit l’informàtic imputat amb Borràs. «Jo soc escriptor», va recalcar, per desmentir que ell tingués coneixement de qüestions de tecnologia o internet. «Sembla que estigui al cine i m’estic quedant sorprès del que apareix aquí», va assegurar a l’ensenyar-li la fiscal Assumpta Pujol a aquest testimoni un dels pressupostos que teòricament ell havia presentat, però que mai va arribar a elaborar. Totes aquestes declaracions apuntalarien el presumpte delicte de falsedat, pel qual Borràs i Isaías afronten sis anys de presó (el de prevaricació suposa només inhabilitació).

«Aquest prototip de factura amb la plantilla que té la cooperativa», va remarcar una altra de les persones que han comparegut davant del tribunal. Aquest testimoni va reconèixer que Herrero havia utilitzat l’entitat (realitza gestions per a socis, com l’informàtic, que són autònoms) per facturar determinats treballs. En aquest cas, l’acusat va sol·licitar que no figuressin les seves dades en determinats pressupostos, una pràctica que és excepcional. «El format d’aquest pressupost no és nostre», va insistir una testimoni, que va afegir que el correu electrònic que apareix al document no era seu.

«Mutu acord»

L’acusació pública afirma que la líder independentista va actuar de «mutu acord» amb Herrero perquè aquest cobrés els treballs informàtics que realitzava per a la Institució de les Lletres a través de la contractació administrativa, fraccionant «indegudament», diferents contractes menors (d’import no superior als 18.000 euros, sense iva). D’aquesta manera, Borràs, segons aquesta versió, adjudicava aquestes tasques a l’informàtic, «directament o indirectament a través d’altres persones físiques o jurídiques interposades». El propòsit era «vulnerar els principis de transparència i concurrència pública previstos legalment».

A fi d’«oferir una aparença fingida» respecte als principis de publicitat i pública concurrència, Borràs i Herrero «van pactar» als expedients s’aportarien tres pressupostos, dos dels quals no eren ofertes reals, sinó ofertes comparsa, segons la fiscalia. Entre aquests proveïdors «comparsa» hi figuren les societats Elite3, 14, LAB Hermeneia, Xarxa Integral de Porfesionales i Usuarios, Freenlace Sociedad Cooperativa Madrileña i Smarcooper, així com tres autònoms. En el cas d’aquests tres últims, incideix l’acusació, els pressupostos van ser confeccionats per Herrero i «en algun cas per Borràs». 

En els pressupostos presentats a la Institució per compte de LAB Hermeneia no hi consta el número de NIF ni CIF, i l’adreça del correu electrònic està associada al domini d’aquesta entitat. Smartcooper, per la seva banda, no va elaborar ni va autoritzar la presentació a l’organisme de les lletres catalanes dos pressupostos al seu nom, ni va donar permís perquè ho fes Herrero per poder fer la factura corresponent. Tampoc va fer cap proposta a la Institució Xarxa Integral i Freenlace Sociedad Cooperativa Madrileña.