Quatre anys de presó per a un fisioterapeuta del Barça per abusar sexualment d’una altra empleada

Un home que treballava com a fisioterapeuta en el FC Barcelona el 2016 ha sigut condemnat a quatre anys de presó per realitzar tocaments a una empleada del club sense el seu consentiment durant una sessió de fisioteràpia que li havien prescrit per tractar-la d’una malaltia a les cervicals.

La Sala Penal del Suprem atorga fermesa a aquesta condemna, que havia sigut prèviament imposada per l’Audiència Provincial de Barcelona i validada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en apel·lació. 

El condemnat treballava com a fisioterapeuta i osteòpata en el club des de feia 30 anys. La treballadora tenia un bloqueig a les cervicals i el metge del club li va recomanar un tractament de fisioteràpia.

Va arribar al pubis

Segons els fets provats, en la tercera sessió, va intentar fer massatges per la zona de l'abdomen i va baixar fins a la zona del pubis de la pacient, que li va advertir que tenia la regla, instant en el qual aquest va parar el massatge. En la quarta sessió va realitzar tocaments als pits i al clítoris a la pacient sense comptar amb el seu consentiment. El condemnat li va preguntar si es trobava bé i ella va contestar que sí perquè acabés la situació i pogués sortir d'allà. Després de l'abús sexual, la dona va patir un trastorn adaptatiu amb ansietat reactiva i va estar dos mesos de baixa.

A més de la pena de presó de quatre anys, la sentència de primera instància li va imposar una pena accessòria d'inhabilitació especial per a l'exercici de la professió d'osteòpata o fisioterapeuta per un període de dos anys i el pagament d'una indemnització de 10.000 euros pels danys i perjudicis causats a la dona. El FC Barcelona va ser declarat responsable civil subsidiari d'aquesta quantitat.

El tribunal en la seva sentència, ponència del magistrat Antonio del Moral, rebutja la hipòtesi del recurrent que la seva actuació estava justificada sanitàriament i assenyala que les manifestacions de la víctima sobre tocaments a pits i estirades als mugrons, amb moviments que de cap manera poden justificar-se des d'una perspectiva terapèutica, priven en bona part de crèdit als restants al·legats de l'acusat.

Afegeix que, «si no s'haguessin produït aquests massatges als pits, podria gaudir d'una mica –escàs, en tot cas–  l'argumentari encaminat a, almenys, generar dubtes sobre els moviments circulars amb un dit al clítoris, però, si es donen per veraços aquests altres fregaments, perd versemblança la hipòtesi que la introducció de dits, de manera poc compatible amb la praxi sanitària (sense guants), a la cavitat vaginal amb els moviments circulars que descriu la víctima formés part del tractament aplicat». Així mateix, rebutja que la víctima hagi fabulat amb inexistents tocaments als mugrons, o que adornés el seu relat.

La sentència explica que l'argumentació de l'Audiència en tractar la idoneïtat terapèutica dels massatges intracavitaris, en fer aquestes maniobres, s'ajustava estrictament a exigències professionals, sinó senzillament com la indicació que, tot i que s'accepti (com accepta) que aquest tipus de massatges poguessin estar indicats en alguns casos i fins i tot poguessin estar-ho en el cas concret, no s'esvairia el caràcter delictiu dels fets, en sobrepassar el consentiment prestat per la víctima».

Afegeix que «són actes de contingut sexual no legitimats per un inexistent consentiment". Suposa un salt en el buit dir que perquè no hi ha una protesta expressa –tret de les molèsties per la menstruació– en la sessió anterior i acudir a la cita següent, calia donar per fet el consentiment per a aquests peculiars massatges intravaginals. Tampoc pot qualificar-se de consentiment el silenci davant una ambigua menció: «ara, l'interior», «ara treballarem l'intern».

El tribunal considera «insostenibles» les especulacions sobre una conspiració de l'empresa o alguns dels seus empleats valent-se de la víctima per aconseguir el seu cessament. En aquest sentit, indica que: «Si la víctima hagués sigut encoratjada a denunciar per personal del Club ni minva credibilitat al seu relat ni, sens dubte, priva d'eficàcia la denúncia com a condició requerida per a la perseguibilitat».