Els mites i les falses creences perjudiquen la salut sexual

Fa no gaire hi havia la creença comunament acceptada que l’aspecte físic d’una dona embarassada podia oferir pistes sobre quin seria el sexe del futur nadó. També es pensava que el virus de la immunodeficiència humana (VIH) es podia transmetre per via respiratòria o fent una abraçada, i que era una infecció que només podien contraure les persones homosexuals.

Si bé el coneixement sobre la salut sexual i reproductiva ha millorat notablement en els últims anys i sabem que el que hem dit anteriorment no és cert, en el dia d’avui encara circulen creences errònies sobre aquesta qüestió que afecten la qualitat de vida de les persones. És per això que aquest Nadal la salut sexual i reproductiva va ser el tema protagonista de La Marató. Alguns dels mites que més han calat en la societat estan vinculats a les infeccions de transmissió sexual (ITS), la infertilitat, l’embaràs, la menopausa i la sexualitat.

Els casos d’ITS estan desbocats a Catalunya. Com podem saber si en tenim una? Hi ha el mite que sempre produeixen símptomes, però el cert és que això no passa en la majoria de persones, especialment en dones. I quan hi ha símptomes, solen ser inespecífics (com secrecions de la uretra o sagnia vaginal inusual). Tot això en complica la detecció i incrementa el risc de desenvolupar seqüeles a llarg termini. A més, com que la persona amb la infecció podria no ser conscient que la pateix, és més probable que transmeti la malaltia a més gent.

Per això, els professionals recomanen «que les persones sexualment actives es facin proves de manera rutinària», explica Mireia Alberny, experta en ITS en la Direcció General de Planificació i Investigació en Salut del Departament de Salut. Aquestes proves permeten detectar, per exemple, el virus del papil·loma humà (VPH), una infecció amb una prevalença elevada arreu del món en els dos sexes, malgrat la falsa creença que només afecta les dones.

Una de les conseqüències més greus de les ITS són els problemes d’infertilitat, que poden afectar tant homes com dones. Tradicionalment, se les ha culpat de les dificultats d’aconseguir un embaràs, però avui sabem que només un de cada tres casos té a veure exclusivament amb l’aparell reproductor femení. En el cas dels homes, una part de la desinformació se centra en la disfunció erèctil, la incapacitat de tenir una erecció o bé de poder mantenir-la. Malgrat no estar gaire investigada en la població jove, hi ha estudis que eleven la seva incidència fins al 30% entre els homes menors de 40 anys.

La dona, la gran desconeguda

Però les que més pateixen els efectes del desconeixement sobre salut sexual i reproductiva són les dones. Un dels mites més estesos és que hi ha dos tipus d’orgasmes femenins -clitorians i vaginals-, però és fals. L’origen d’aquest mite es remunta a l’any 1905, quan Sigmund Freud va descriure aquestes tipologies d’orgasme. No obstant, «no existeix un tipus d’orgasme», explica Cristina Martínez, responsable dels serveis de Salut Sexual i Reproductiva de Barcelona Ciutat. «Els orgasmes poden sentir-se en diferents parts del cos i la resposta varia en cada dona», aclareix l’experta.

Una altra de les temàtiques sobre la qual encara avui dia circulen molts mites és l’embaràs. Per exemple, tot i que estiguem acostumats a sentir que les embarassades «han de menjar el doble», és fals. Si bé durant l’embaràs augmenta el metabolisme, les embarassades han de menjar «adaptant-se a les seves necessitats», indica Toni Payà, cap del Servei d’Obstetrícia i Ginecologia de l’Hospital del Mar.

La menopausa també presenta incerteses: la comunitat científica encara no ha esbrinat els processos fisiològics que condueixen a la pèrdua irreversible de fertilitat. Als símptomes més comuns i coneguts, com els fogots, l’alteració de l’estat d’ànim i la disminució de la libido, s’hi sumen els que són invisibles, com l’augment de la pressió arterial i l’increment del risc de diabetis i de problemes cardiovasculars. No conèixer-los implica que, entre altres coses, el 85% les dones amb menopausa no rebin un tractament adequat, tal com va concloure un estudi recent en el qual es van revisar més de 70 anys d’estudis sobre el tema en qüestió.

Subscriu-te per seguir llegint