Catalunya i Flandes es conjuren perquè el català es reconegui oficialment a la Unió Europea 

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el ministre-president de Flandes, Jan Jambon, s'han conjurat per aconseguir que el català sigui reconegut oficialment a la Unió Europea (UE), així com el basc i el gallec. Després de reunir-se al Palau de la Generalitat, Jambon ha dit que es tracta d'una petició "lògica", tenint en compte que prové de l'estat espanyol, un país fundador de la UE. A la vegada, ha indicat que s'ho pren com un "compromís personal" i que aprofitarà la presidència de torn de Bèlgica del Consell de la Unió Europea per avançar en la demanda. La trobada també ha servit per, entre d'altres, fixar un nou pla de treball de col·laboració entre Catalunya i Flandes 2025-2027.

El ministre-president flamenc ha recalcat el seu suport a la reclamació de l'oficialitat del català a Europa, però ha advertit que cal esperar a l'informe de la Comissió Europea. Jambon ha mostrat la seva "sensibilitat" amb aquesta petició, ja que, tal com ha recordat, Flandes va haver de "lluitar" pel reconeixement de la seva llengua i drets amb Bèlgica. 

El president Aragonès ha agraït "el suport i l'entusiasme" de Flandes i ha dit que la presència del ministre-president en reunions amb líders europeus, en el marc de la presidència de torn de Bèlgica a la UE, "és molt i molt important". "Allò que no es va acabar de complir durant la presidència espanyola esperem que continuï damunt la taula i s'acceleri durant la presidència belga", ha remarcat Aragonès.

L'entrevista entre els dos mandataris també ha servit per treballar "aspectes conjunts" com la ciberseguretat, la cultura digital, el suport a les start-ups, la tecnologia quàntica, l'hidrogen verd i l'economia blava, entre d'altres. El president català ha destacat la importància de "nacions com les nostres, perquè tenen un paper clau" i poden "incidir en les polítiques" comunes. 

Aragonès i Jambon han pactat un nou pla de treball per al període 2025-2027. Aquesta ha estat la segona trobada entre els dos dirigents, després d'una primera mantinguda a la capital belga.