El 64% dels municipis gironins obligats a tenir plans d’inundació no en tenen; consulta si el teu és un dels pobles afectats

Dos de cada tres municipis (142) de la província de Girona estan obligats a tenir un Pla d’Actuació Municipal (PAM) per inundacions, però el 64% d’aquests el tenen pendent de revisió (83) o no l’han redactat (9). Entre les nou localitats que no tenen el PAM redactat, destaquen Castelló d’Empúries i Puigcerdà, ja que estan catalogades amb un risc «molt alt» d’inundacions.

Amb un historial d’episodis d’origen fluvial, pluvial i marítim amb importants danys materials i humans, les inundacions són el principal risc natural a Catalunya. Un total de 1.300 km², el 4% del territori, són zones inundables fluvials on viu el 9% de la població. Pel que fa a les inundacions pluvials, els canvis detectats darrerament en la pluviometria han portat a revisar els avisos d’intensitat de l’Inuncat per adaptar-los als fenòmens violents cada cop més habituals i «difícils de preveure». 

D’acord amb els actuals mapes de perillositat, risc d’inundació i danys potencials que elabora i revisa periòdicament l’administració seguint la Directiva Europea d’Inundacions, hi ha 521 municipis catalans obligats a disposar d’un pla municipal específic sobre inundacions. Però en la darrera actualització del registre, del 28 de febrer, només 200 (el 38%) consten amb el pla homologat i en vigor. Un total de 256 localitats sí que el tenen, però sense actualitzar (tenen quatre anys de vigència), i 65 més no l’han tingut mai, inclosos 17 amb un risc «molt alt».

El PAM

El PAM és un document on els municipis recullen les actuacions previstes en cas d’emergència per inundacions, del tipus que sigui, des de zones a evacuar fins a senyalitzacions expresses o inversions en millores de canalitzacions i sistemes de drenatge de l’aigua, entre altres. En municipis petits i mitjans, l’argument per no disposar d’aquest document sol ser l’econòmic.

Des del Servei Meterològic de Catalunya, la seva directora recorda que és obligatori tenir el PAM i revisar-lo periòdicament, ja que té una vigència de quatre anys. Sarai Sarroca assumeix que en un període de sequera com l’actual «s’accentua la pèrdua de consciència» sobre el risc d’inundacions, «perquè ens hem acostumat al fet que plogui poc i la gent perd la noció de perill».

Entre els municipis que l’han actualitzat recentment hi ha Campdevànol, on un 17% de la població viu en zones potencialment inundables i des del 2005 tenien el pla caducat. Fa poques setmanes han homologat DUPROCIM. El poble i la seva indústria han crescut al costat del riu Freser, si bé també n’hi ha un altre de més petit, el riu Merdàs, que hi passa. «Hem d’estar preparats per si ve una forta vinguda d’aigua», admet el batlle del municipi, Oriol Lázaro.

Lázaro explica que al document es proposen algunes accions, com ara la construcció de murs naturals (no de formigó), en alguns punts d’entre 1 i 4 metres, per fer de barrera. «Fer això és una actuació difícil, no només tècnicament, sinó sobretot perquè són projectes amb un cost molt alt que difícilment podrà assumir un municipi petit com aquest, ni a curt ni a mig termini», remarca.

Entre les tasques de manteniment, assenyala la neteja de les lleres com a un element clau, ja que poden «agreujar» situacions d’inundabilitat si l’aigua troba obstacles. Lázaro valora positivament la feina que s’està fent amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) -l’ens dona subvencions per poder fer neteges en els trams urbans-, però destaca que no passa el mateix amb els trams no urbans.

Les subvencions de l’ACA

Des de l’ACA, el cap de Gestió del Medi, Diego Moixó, remarca que aquesta partida del seu pressupost no ha decaigut «malgrat els 40 mesos de sequera», i assegura que el país està més «preparat» que abans davant nous episodis de pluges intenses. «Malgrat tenir uns cabals minsos a nivell de capacitat, la resposta a les vingudes és raonable», assegura. 

Tot i això, Moixó adverteix el món local sobre la necessitat de fer intervencions i tenir actualitzat el PAM: «Quan els ensenyes (als alcaldes) la taca d’inundació potencial al seu municipi alguns et diuen que no ho han vist mai, però això no vol dir que no pugui arribar la situació; estem més preparats, però això no vol dir que si ve un nou ‘Glòria’ pugui tenir conseqüències catastròfiques», conclou Diego Moixó.

Les inundacions pluvials, a l'alça

El plans de protecció civil (Inuncat i els PAM municipals) tenen en compte aquests fenòmens. Sarai Sarroca, la directora del Servei Meterològic de Catalunya, explica que «són fenòmens més difícils de predir, i que quan ho fas, tens poc marge d’actuació». 

Per aquests motius, a tenor dels canvis observats en la pluviometria, els ens implicats estan revisant els llindars a partir dels quals cal activar l’avís per intensitat de pluja, així com el mapa d’inundabilitat en zona urbana (per pluja). La idea, avança Sarroca, seria afegir nous nivells d’avís per acumulació de pluja (un de 12 hores), intensitat de pluja (un de 3 hores) i incrementar el volum de litres de l’actual avís d’intensitat de 20l/m2 en trenta minuts. Tot plegat està encara en fase d’estudi, apunten des de l’ACA i el Servei Meteorològic de Catalunya.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona

A més, des de l’Agència Catalana de l’Aigua també estan treballant en una nova estratègia per prevenir el risc d’inundacions de tipus fluvials: «els plans de motes», això és, donar més espai a les lleres dels rius per prevenir inundacions, afectant, si cal, zones on hi ha activitat econòmica. En concret, l’ACA estudia des de fa uns anys actuacions a les lleres de la Tordera, la Muga i el Ter que podrien afectar terrenys agrícoles i altres sectors com el turístic.