El Parlament es constitueix aquest dilluns amb la incògnita de la presidència de la Mesa

Amb dubtes sobre qui assumirà la presidència de la Generalitat i amb múltiples escenaris a sobre de la taula, els partits tenen avui una ocasió per subscriure un primer acord (o no) sobre la composició de la Mesa del Parlament en la sessió constitutiva de la Cambra. Una arrencada de legislatura que es preveu no exempta de polèmica després de la sentència que anul·la el vot telemàtic del diputat de Junts Lluís Puig i que, juntament amb Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg (ERC), esperen l’aplicació de l’amnistia per tornar a Catalunya. Els independentistes ja han avisat que permetran la seva participació a distància.

S’estudien diverses possibilitats de la composició de la Mesa: una amb presidència i majoria independentista fruit d’un pacte entre Junts, ERC i la CUP; un acord entre el PSC, ERC i comuns –que sumarien majoria absoluta–; que els socialistes busquin una aliança tant amb PP com amb comuns per frenar l’aliança sobiranista o que no hi hagi cap entesa i cada partit es voti a si mateix, cosa que segons els resultats electorals donaria al PSC la presidència de la institució.

Els partits han desvinculat un possible pacte en aquest òrgan rector de la futura investidura en la presidència de la Generalitat, però del tipus de majoria que hi hagi a la Mesa –formada per un president, dos vicesecretaris i quatre secretaris– dependrà el primer postulant en una sessió d’investidura que tindrà lloc, com a molt tard, el 25 de juny.

Ronda de consultes

Salvador Illa (PSC) i Carles Puigdemont (Junts) pugnen amb l’objectiu d’arribar primer al plebiscit amb els vots republicans, mentre que ERC presumeix des de fa dies de no tenir por d’una repetició electoral, mentre delega el paper que jugarà al que determini la militància. Sigui com sigui, el candidat el decidirà la futura Mesa després d’una ronda de consultes amb els líders de les formacions parlamentàries.

En cas de no haver-hi avui cap tipus d’acord per a la composició de la Mesa, la presidència recauria en el PSC, per ser el partit amb més vots. Les dues vicepresidències es repartirien entre els socialistes i Junts, i les quatre vicesecretaries serien per a PSC, Junts, ERC i PP. Però en els últims anys no s’ha seguit aquesta lògica, ja que els partits independentistes sumaven majoria i, amb la vista posada en la coalició de Govern, el soci amb menys suport ostentava la Mesa, mentre el que en tenia més presidia la Generalitat. Després del 12-M, sense majoria sobiranista, s’obre la porta a tota mena de possibilitats i acords.

Aquesta primera votació donarà el tret de sortida a la quinzena legislatura del Parlament des de la seva restitució el 1980. Una vegada els electes recullin les seves actes de diputats i es constitueixi el nou hemicicle, tindrà lloc la votació dels set seients de la Mesa, el control de la qual el tindrà la Mesa d’Edat, presidida pel parlamentari de més edat, Agustí Colomines (Junts), de 66 anys, amb les dues diputades més joves en qualitat de secretàries: Júlia Calvet (Vox), de 23 anys; i Mar Besses (ERC), de 25.

Més enllà de dirigir i gestionar la votació, la Mesa d’Edat decidirà en aquest cas una altra qüestió. Després de la sentència del TC que va anul·lar el vot a distància de Puigdemont i Lluís Puig, són els tres parlamentaris que tenen la potestat de decidir si es permet que deleguin el seu vot i votin, així, a distància, situació que pot suposar el primer litigi de la legislatura perquè tant Junts com ERC ja han anunciat que sí que avalaran el vot dels dos. En el cas del vot de Wagensberg no hi ha cap problema perquè està de baixa mèdica, supòsit que sí que recull el reglament de la Cambra.

La votació de la Mesa es porta a terme amb urna i papereta, on cada parlamentari escull només un nom de tots els que es presenten. Per a l’elecció del president es requereix una majoria absoluta en primera votació i, si no s’aconsegueix, els dos postulants més votats passen a una segona votació, en la qual s’imposarà el que hagi rebut més suports. En cas d’empat, es repetirà la votació fins a quatre vegades, i si persisteix la paritat, serà el diputat del grup parlamentari amb més representació (el PSC, en aquest cas) el que es converteixi en president del Parlament.

Grups i portaveus

Després, en dues votacions diferenciades, s’escullen els dos vicepresidents i els quatre secretaris. El funcionament és exactament el mateix, però en el cas de les vicepresidències, es decideixen amb els dos noms que comptin amb més vots i els secretaris amb els quatre candidats que rebin més paperetes per ordre correlatiu.

La constitució del Parlament comporta també la configuració dels grups parlamentaris i els seus portaveus. El resultat de les urnes assegura set grups parlamentaris: un per a PSC, Junts, ERC, PP, Vox, Comuns i el mixt.

Aquest últim canviarà el seu color respecte la passada legislatura, ja que fins ara estava format pels tres diputats del Partit Popular –que ara podran formar un grup propi–, i passarà a ser ocupat per l’extrema dreta independentista d’Aliança Catalana, que s’estrena a l’hemicicle, i la CUP. Els anticapitalistes van treure només quatre escons i, per formar un grup parlamentari propi, en són necessaris cinc. Si cap partit li cedeix un diputat, haurà de compartir grup i negociar els torns d’intervenció amb Aliança. n