La rosada , el gebre, la pluja, la neu i la pròpia suor eren els enèmics de les soles d'espart que calçaven els caminants. Durant segles l'espart moll va provocar pulmonies letals entre la gent que s'havia de desplaçar pels camins rurals per anar a escola o a la feina. Un invent aparentment senzill va suposar una revolució tecnològica que va salvar vides i va evitar malalties. Dos fabricants d'espardenyes de Tortellà, en Joan i en Lluís Fontfreda van trobar la manera d'envoltar la sola d'espart de goma. És a dir, a través de la vulcanització van impermeabilitzar la sola. Un cop van tenir la sola protegida van crear una sabata alta de tela dura. Era un calçat econòmic i perdurable que va arraconar les seculars espardenyes de veta. Va ser un èxit comercial de tanta transcedència que va convertir-se en el símbol rural dels temps en què tot es veia des d'una esperança segura de prosperitat.

Els germans Fontfreda van batejar el calçat amb el nom de Xiruca en homenatge a la seva mare Merçè. La senyora havia vist una obra de teatre en què un dels personatges tenia el nom de Xiruca, que era el seu mateix nom en gallec. Eren els anys 40 al Casino de Tortellà i la Mercè, quan va gaudir de la representació, no podia arribar a sospitar el fet que representaria en el temps el seu nom en gallec.

Durant la dècada dels seixanta i setanta la fàbrica dels germans Fontfreda va arribar a ocupar a la vora de 200 persones directament i indirectament a la pràctica totalitat del poble. La imatge de les dones trenant soles de cànem a la porta de la casa, ja descrita al llibre Diario de los viajes hechos en Cataluña, del viatger Francisco Zamora al 1789, encara era vigent al Tortellà dels anys 50 i 60. El sol de l'Alta Garrotxa fa 50 anys abrigava les dones que trenaven espart però en l'ocasió ho feien per a la fàbrica de xiruques. Dins les cases hi havia noies que feien botons i els mecànics i fusters del poble treballaven per a la fàbrica. La vinculació dels Fontfreda amb el poble era tal que quan va arribar el senyal de televisió a Olot al 1962, ells van fer el possible perquè arribés a Tortellà. La muntanya del Cos era un obstacle insalvable per a les ones del nou invent. Al final van contractar el tècnic Honarat Espigulé,qui des d'un reemissor a Sant Miquel del Mont va fer arribar el senyal de TVE al poble.

El dia 1 de març (Fira de la Quaresma) és el que l'Ajuntament de Tortellà vol fer servir per homenatjar els responsables de desenvolupament del poble des dels temps del viatge de Francisco Zamora fins a la recepció del senyal de televisió. L'1 de març Tortellà inaugurarà el monument a la Vella Xiruca de l'escultor barceloní, Manuel Solà (1950).

Es tracta d'una obra de més de set metres d'alçada i unes dues tones i mitja de pes. L'obra representa com des de la terra, origen de totes les coses, s'alcen els símbols del desenvolupament del poble. Així, un fus de la filatura, culleres, i munts de xiruques de bronze s'alcen al costat de la vella fàbrica, on ara l'empresa Mitsa fa teixits. El monument centralitza un passeig de vianants conegut com el de can Santaló en record d'una vella família del poble que encara té la casa pairal al final del passeig. La via està situada a l'accés del poble per l'A-26 des d'Argelaguer i serveix de rebedor del poble abans d'arribar a veure el cimbori octogonal de l'església.