Va organitzar la seva vida de tal manera que es va garantir que els infants fossin el centre i l'eix de rotació del seu món particular. Per això, quan Josep Castiella Escribano va deixar de ser morfològicament un nen va se?guir mantenint els vincles amb la infància treballant de monitor, ell mateix va confessar a la jutgessa que pràcticament la meitat dels seus 30 anys ha exercit com a guia d'activitats esportives, lúdiques i d'aprenentatge. Els llaços que l'unien a la mainada eren professionals i altruistes, fins al dimecres 7 de març passat, quan va ser detingut per un presumpte delicte d'abusos a menors.

Al Club de Rem Santa Cristina ningú s'explicava aquell dimecres per què l'entrenador del grup cadet no va aparèixer a la tarda, s'havia fet fonedís i no s'hi podia contactar. Però els pobles s'encongeixen amb els successos i les tafaneries circulen àgils i descontrolades pels llavis ansiosos d'explicar noves. Josep Castiella Escribano havia sigut detingut per abusos sexuals a menors. Sorpresa? No per a tothom.

La primera denúncia va ser el tap de cava que va fer aflorar tota l'espuma de l'ampolla i el degoteig de denúncies contra el monitor va ser imparable, com bombolles inquietes per escapar del seu aïllament al fons del vidre. Una rere l'altra es van anar acumulant als jutjats de Blanes i ja superen la quinzena. Massa nens havien quedat a càrrec del monitor i molts pares van començar a lligar caps: a què es devia el refús dels menuts a seguir amb les activitats extraescolars, què els feia evitar saludar-lo, per què estaven estranys? Alguns dels que van preguntar i van rebre resposta s'han convertit ara en afectats. I els fa mal. Són els seus petits i no han pogut evitar que els corrompessin la innocència abusant sexualment d'ells -presumptament, fins que hi hagi sentència.

El jove que els cuidava era l'adjudicatari de l'empresa que tenia el servei de monitoratge del col·legi Àngels Alemany. Lleuresport Lloret s'havia fet amb el contracte per valor de 37.200 euros i s'havia de responsabilitzar del servei entre el 2 de gener de 2012 i fins al 2014. Tres mesos després, va esclatar el cas i les sospites van córrer més ràpidament que els esdeveniments. Eren molts els que coneixien famílies que comptaven amb una víctima i l'"això des de quan passa?" va convertir-se en una de les preguntes més recurrents.

Les primeres referències es remunten al 2010. Una, perquè està denunciada, l'altra, perquè és vox populi i s'investigarà. Els advocats de la major part de les famílies, Joan Comas i Isone Carrera, han reclamat que l'exdirectora del col·legi, Immaculada Concepció, declari en seu judicial, sembla que mentre exercia va rebre queixes d'una mare respecte del monitor, que hauria acabat apartat.

Ha passat mig any des de la primera detenció del monitor. I els pares afectats no ho perdonen. Ha passat mig any i tot aquest temps ell ha estat en llibertat, fins al 26 de setembre. Les ordres d'allunyament no van impedir que es contractés la seva empresa per realitzar les activitats infantils a la festa major del barri de Mas Romeu el 14 d'agost. Ha passat mig any que els pares s'han trobat l'Ajuntament mirant-se'ls des de la barrera. El govern (CiU, ERC) els va oferir assistència psicològica però els va negar emetre l'entrevista que la ràdio municipal els havia fet arran del cas. Els van dir que rescindirien el contracte del monitor i tot just fa dues setmanes han complert, quan ja era públic que la policia havia trobat un vídeo on es veia clarament com un adult cometia una agressió sexual dins el col·legi Àngels Alemany.

Ha passat mig any i el monitor ha declarat dues vegades. La primera, el 12 d'abril, quan va admetre que disposava de pornografia infantil, però va excusar-se indicant que se li va descarregar de forma accidental mentre visitava pàgines web de lleure infantil. Li va dir a la jutgessa que volia denunciar-ho. No ho va fer mai, però sí que va gravar els arxius en discs compactes. Va quedar en llibertat amb càrrecs davant l'astorament dels pares, que trobaven la mesura incongruent.

Les famílies afectades van sentir-se impotents i van decidir actuar de forma conjunta. Se sentien completament desamparades i volien justícia. Buscaven el que era just als seus ulls: l'empresonament preventiu del monitor fins a la resolució del cas.

Conèixer l'existència del vídeo on hi ha l'agressió sexual els va esperonar i no van trigar en organitzar-se. Ho van fer ràpid. Sobretot, després que el seu advocat sol·licités que el monitor declarés per segona vegada en relació a les imatges enregistrades amb el seu telèfon mòbil.

Es va fixar el dia per al 26 de setembre, però el dilluns abans 200 pares afectats i solidaritzats amb les víctimes van recórrer el tram que separa el col·legi Àngels Alemany -on haurien passat la major part dels abusos denunciats- i l'ajuntament de Lloret -on es discutia una moció que reclamava l'empresonament del monitor per l'alarma social generada.

Als pares dels menuts els resultava incòmode saber que el jove al que havien denunciat seguia a Lloret. I temien trobar-se'l per por a quina seria la seva reacció. Estaven convençuts que algú podria acabar convertint-lo en "víctima" si l'agredia.

Arribat el dia de la segona declaració, els pares van alliberar la ràbia acumulada quan el seu advocat els va anunciar que la jutgessa havia decretat presó provisional comunicada i sense fiança per al monitor, acusat d'abusos sexuals, agressió sexual i pornografia infantil. Ell va reconèixer que el mòbil on hi havia el vídeo era seu, però va negar que fos l'home que agredia sexualment un menor. L'explicació? Se li hauria descarregat al mòbil quan el va connectar a l'ordinador portàtil. "Poc coherent", va considerar la jutgessa.

"Hi ha justícia", van cridar els pares i després van afegir que ja no parlaran més. Han fet el que consideraven que era el seu deure i ara observaran com evoluciona el cas a través del seu advocat, que reclamarà investigar si el monitor va abusar d'un nen saharaui que va tenir en adopció temporal l'estiu de 2011 i també reclamarà que declari el monitor que treballava amb Josep Castiella, així com la directora del col·legi Àngels Alemany.

Entre els pares tan sols hi ha una recança, que va expresar Cristian el passat dimecres a l'exterior dels jutats: "el principal era protegir els nens" i l'Ajuntament va fer més esforços "per tapar que per destapar" el cas. "On és la directora del col·legi? On està l'AMPA? Ningú ha vingut a demanar disculpes, és fotut".