La Diputació de Girona, l'Obra Social de La Caixa i el grup de flora amenaçada de la Delegació de la Garrotxa de la Institució Catalana d'Història Natural han tancat un perímetre forestal al terme de Guils per preservar la genciana d'aiguamoix (Gentiana pneumonanthe). Es tracta d'una espècie de flora amenaçada i protegida que en aquesta part dels Pirineus es troba al municipi de Guils, en prats catalogats com a hàbitats d'interès comunitari (HIC). La genciana d'aiguamoix fa flors blaves i verdes i és l'aliment d'algunes erugues.

A través d'un projecte que alhora ha permès donar feina a treballadors en atur, l'actuació ha consistit, entre altres mesures, a protegir la planta del perill del pas de bestiar i excursionistes tancant amb fil elèctric una zona on hi ha plantacions protegides. Igualment, també se n'han recollit i conservat llavors i s'han establert protocols de germinació i obtenció de planta adulta en viver controlat per si acaba desapareixent del medi natural. En una altra línia d'actuació, els experts de la Institució Catalana d'Història Natural han coordinat un treball de conscienciació amb propietaris forestals i ramaders de la zona, així com administracions locals i comarcals perquè se sentin seva aquesta planta i s'impliquin en la seva protecció. En aquest sentit, «s'han fet tres acords de custòdia per implicar els ens locals i els propietaris privats en la conservació de les espècies i els seus hàbitats, incloent-hi un compromís de continuïtat de les accions de conservació dutes a terme durant els propers deu anys», segons han explicat des de l'entitat.

Les tres institucions també han col·laborat per augmentar el grau de protecció d'un insecte que habita l'estany de Tartarès de Malniu, situat a Meranges. Es tracta de la libèl·lula Coenagrion hastulatum, l'hàbitat de la qual està degradat a causa de l'alta presència d'excursionistes a la zona. Aquesta actuació ha permès redefinir el traç del camí que voreja l'estany i ordenar la xarxa de camins, els quals provocaven una forta pressió sobre el seu hàbitat, i posen en un risc elevat la supervivència de les poblacions amenaçades. Les dues actuacions proteccionistes a la Cerdanya han suposat una inversió de 23.000 euros.