La majoria de dones que sostenen una família monoparental a les comarques de Girona es veuen obligades a rellogar habitacions per poder pagar el lloguer, una realitat a l'alça que entitats com Càritas que treballen amb els col·lectius socials més vulnerables comproven diàriament. L'habitatge és el problema principal d'aquestes caps de família, a més de la dificultat per aconseguir una feina conciliable amb la cura dels fills i els efectes que la suma de tot plegat té en la seva salut.
Aquestes situacions es recullen a l'informe «Monoparentalitat femenina i pobresa. Gènere, soledat i conciliació, l'arrel del problema», que la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya va presentar dimarts a Barcelona. L'acte es va complementar amb un debat a càrrec de tres expertes d'entitats socials, entre les quals hi havia la responsable d'acció social de Càritas Diocesana de Girona, Raquel Carrión. L'estudi conclou que el 80% de les llars monoparentals catalanes tenen dones al seu capdavant, que el 35% d'aquest tipus de famílies estan en risc de pobresa i que la meitat de les mares que en són les caps estan a l'atur o treballen en l'economia submergida.
Puja desmesurada del lloguer
Raquel Carrión va explicar que l'accés a un habitatge digne és el problema més greu per a les dones que sostenen el pes de la família, motiu pel qual va explicar que a Girona, tal com passa arreu de Catalunya, «han de rellogar habitacions per fer front al pagament del lloguer».
Durant la seva intervenció, la responsable de Càritas va remarcar que «les dificultats d'accés a l'habitatge, la bombolla immobiliària, van més enllà de Barcelona» i va denunciar «el creixement exponencial dels preus a les comarques gironines», on va lamentar que una habitació costi 250 o 300 euros i que els lloguers s'apugin «desmesuradament» quan el contracte s'acaba.
L'informe de la Taula del Tercer Sector Social analitza la situació de les famílies monoparentals a partir de diversos aspectes, que van des de l'habitatge fins al treball, passant per la salut, les situacions de soledat, la xarxa social, la migració i la repercussió en la vida dels infants. La presidenta de l'organització -que engloba més de 3.000 entitats socials catalanes-, Francina Alsina, va remarcar que «les dades confirmen que la pobresa no només afecta més les dones, sinó que hi ha una relació directa entre el procés d'empobriment i el gènere» perquè, va argumentar, «ser dona implica ser més vulnerable davant la pobresa i l'exclusió social. Però ser dona, estar sola al capdavant de la família i no tenir feina, un habitatge digne i una xarxa de suport, multiplica aquest risc de ser vulnerable».
Carrión també va incidir en «la dificultat d'accedir a un lloc de feina que permeti la conciliació de la criança dels fills amb uns horaris laborals molt rígids», una situació en què -va denunciar- «les alternatives són feines precàries». Per aquest motiu, tant ella com les altres expertes, la directora de la Fundació Surt, Sira Vilardell, i la responsable de l'àrea social de Fundesplai, Maria Bruno, van reclamar polítiques d'ocupació. A més, la integrant de Càritas Diocesana de Girona va defensar que es considerin nous tipus de «contractacions bonificablesque tinguin en compte les dificultats de les famílies monoparentals».
La incidència d'aquests problemes en la salut és un altre dels factors alertats per la Taula del Tercer Sector perquè, tal com va subratllar Carrión, «la gran responsabilitat que assumeixen totes soles, la frustració, l'ansietat per un cúmul de situacions, comporta un esgotament físic i emocional que afecta directament a la seva salut, que no tenen temps de cuidar».
