Preocupació i resignació en els negocis gironins

El sector de l'hostaleria és el més directament afectat per la limitació de l'aforament, tant a les terrasses com a l'interior. Al restaurant Boira de la plaça Independència, els treballadors estan a «l'expectativa» de com avança la situació. L'encarregat de l'establiment, Sergio Sánchez, diu que «avui [ahir per al lector] de moment hi ha poqueta gent, però veurem com va a llarg termini». Sánchez reconeix que la situació li causa «temor», ja que es una «tornada enrere». «Tinc molts amics que estan en ERTOs i no arriben a pagar-ho tot, o directament no tenen feina. Si a sobre tornem enrere, les empreses no contractaran ningú. I què passarà amb tota la gent que no en té per viure?», es pregunta.

Al Leo Boeck's, situat a la mateixa plaça, la notícia arriba justament quan notaven una pujada en el consum, coincidint amb l'inici de curs i l'arribada d'estudiants a la ciutat. «Si quan puges tornes a baixar, és un pal considerable», lamenta el responsable del local de Girona, Abraham Fernández, que creu que el repunt s'hauria pogut evitar però que «la gent ha perdut la por». Actualment el Leo Boeck's funciona amb la meitat de la plantilla habitual, ja que preveien que hi pogués haver alguna «recaiguda», de manera que descarten aplicar cap ERTO als treballadors.

D'altra banda, ja sigui perquè la gent ja s'ha acostumat a conviure amb el virus, o perquè situacions com les de Girona i Salt s'han viscut anteriorment a altres municipis catalans, alguns restauradors s'ho prenen amb resignació però amb relativa calma. Al Duran Bar, l'encarregada Margarita Garcia calcula que té la mateixa clientela que normalment, ja que es tracta de clients habituals. Tot i que es queixa que l'Ajuntament «tampoc diu ben clar què és el que hem de fer», afirma que «el que s'ha de fer és mirar endavant. «Això ha vingut per quedar-se i ens haurem d'acostumar a conviure-hi», afegeix.

També els comerciants s'han vist directament afectats per les mesures, sobretot per la recomanació de no sortir de casa. Això se suma a l'efecte de l'inici del curs escolar, quan la gent se centra en les seves activitats i té menys temps per anar de compres. Així ho explica la Susanna Manjang, de la botiga de roba Yerse. Manjang troba «correctes» les mesures tot i que afectin al negoci. «Si el risc de rebrot és tan alt a Girona, ho trobo necessari com a persona i com a mare de criatures». Hi coincideix en Lluís Dalmàs, de la sabateria Fontdalmas situada a la Rambla de la Llibertat. «Pel que fa al negoci és dolent, però primer ve la salut», diu. «Si ens morim, no servirà de res vendre sabates», riu.

Altres models de negoci, com la fleca Oriell, situada al pont de Pedra, no es veuen afectats per les directrius, tal com explica Xavi Ruiz. «Aquí el consum és immediat, agafes i marxes», diu. En el seu cas el descens més pronunciat de vendes va ser d'un 70% a l'inici del confinament, però des de la sortida dels nens ha anat cap amunt.

Algunes estudiants que es trobaven fent el toc encara no havien notat l'efecte de les mesures. És el cas de la Paula Martí. Ella ja va viure un enduriment de les restriccions a principis de juliol, quan havia tornat a passar l'estiu a casa seva, a Figueres on estàven «pràcticament igual». «Ja estic molt feta a tot això», explica, i afegeix que «som molt responsables i anem molt en compte amb el tema de les mascaretes i els aforaments». En el seu cas està més preocupada per la universitat, ja que «només fem classe cada 15 dies» i «telemàticament no aprens gairebé res en comparació amb el que fas a classe».

Tampoc la Sara Planella, estudiant de la UdG que es trobava fent una cervesa amb els seus amics, havia notat l'efecte de les noves restriccions. Tot i això, havia comentat amb els seus companys que al centre estava tot «una mica tranquil». «Dilluns hi havia més gent perquè va començar la universitat i la gent es volia conèixer una mica més i van quedar per fer 'la típica' després de classe», afirma.