Les esglésies evangèliques són les que obren més centres de culte a la província

L’arribada d’immigració llatinoamericana ha fet que, en els darrers anys, les esglésies evangèliques siguin les que més han crescut a les comarques gironines. Segons el darrer recompte del Mapa de les Religions de Catalunya, que realitza la direcció general d’Afers Religiosos i que recull dades de 2020, hi ha 94 esglésies evangèliques a les comarques gironines, el que suposa un creixement del 17% respecte la primera edició del mapa, editada l’any 2013, quan n’hi havia 80. També representen tres més que les registrades l’any 2019, quan n’hi havia 91. En canvi, la xifra d’oratoris islàmics s’ha estancat en 57 i la de temples catòlics retrocedeix, ja que n’hi ha 1.138, és a dir, 37 menys que el 2019.

El Mapa de les Religions de Catalunya 2020 posa de manifest, una vegada més, la diversitat religiosa que existeix a les comarques gironines. Tot i que la religió catòlica continua essent, amb diferència, la que té més temples a la demarcació (n’hi ha 1.138, segons aquest darrer recompte), aquesta va a la baixa, ja que la falta de vocacions fa que cada cop sigui més difícil mantenir algunes petites parròquies obertes. D’aquesta manera, es registren 37 temples menys que en el recompte de 2019, quan se n’havien comptabilitzat 1.175.

En canvi, les esglésies evangèliques -també d’arrel cristiana, però sense l’estructura jeràrquica que té la catòlica- refermen la seva posició com la segona confessió amb un major arrelament a les comarques gironines, ja que en els darrers anys no han deixat de créixer. En la primera edició del mapa n’hi havia 80, mentre que el 2020 ja eren 94: és a dir, que en els darrer vuit anys se n’han obert catorze de noves. Es tracta d’un increment del 17%, el que representa el creixement més destacat de les comarques gironines. Aquest increment tan important va vinculat a l’arribada d’immigració llatinoamericana, ja que les esglésies evangèliques tenen una gran presència en aquests països. A Catalunya, igual que a les comarques gironines, és la tradició religiosa que més ha crescut durant les dues últimes dècades i que més nous centres de culte ha obert.

Els mateixos oratoris islàmics

La tercera posició l’ocupen els oratoris islàmics. L’any 2020 n’hi havia 57, els mateixos que el 2019. D’aquesta manera, els temples musulmans han experimentat un creixement de gairebé el 12% respecte el 2013, quan n’hi havia 51, però en els darrers anys s’han estabilitzat i fa un parell d’anys que no se n’obren de nous. Així doncs, la seva xifra es troba molt per sota de les esglésies evangèliques. El primer oratori islàmic de Catalunya es va obrir l’any 1974, però no va ser fins les dècades dels vuitanta i noranta que la religió musulmana es va consolidar definitivament a Catalunya i va prendre un relleu destacat.

En quart lloc hi ha les esglésies ortodoxes o orientals, també d’arrel cristiana i molt vinculades als països de l’Est i, per tant, a la immigració procedent d’aquestes àrees. L’any 2020 se’n comptabilitzaven quinze a la província, una menys que l’any anterior. En alguns casos, es tracta de capelles cedides per l’església catòlica durant unes hores perquè s’hi pugui realitzar aquest culte. Les esglésies orientals es van implantar a Catalunya a principis del segle XX arran d’una comunitat grega. Dins de la demarcació, una de les més populars és la parròquia de la Mare de Déu de la Tendresa, situada a Girona ciutat, que es troba sota la jurisdicció del patriarcat de Sèrbia.

D’altra banda, la província també compta amb catorze temples budistes i dotze centres dels Testimonis de Jehovà. En ambdós casos, doncs, es tracta de confessions que tenen comunitats estables arreu de la demarcació.

Confessions minoritàries

Entrant ja dins de les confessions que es poden considerar més minoritàries -degut al seu menor nombre de temples-, el sikhisme compta amb quatre centres de culte, l’Església Adventista del Setè Dia en té tres, l’hinduisme en té dos i la fe baha’í en té un. En canvi, a les comarques gironines no hi ha registrat cap temple taoista ni jueu, tot i que sí que n’hi ha quatre de dedicats a altres religions que no apareixen especificades. Segons assenyalen els responsables del mapa, es tracta de centres de culte que tenen particularitats doctrinals que no els permeten identificar-se amb cap de les confessions majoritàries i que són molt minoritaris a Catalunya.