Girona detecta cada vegada més al·lèrgies en edats prematures

Actualment, dos milions i mig de catalans pateixen una malaltia al·lèrgica. D’entre totes, la respiratòria és la més freqüent tant en infants com en persones adultes, ja que el 25% de la població pateix rinitis i/o conjuntivitis al·lèrgica, i fins a un 12% està diagnosticada asma al·lèrgica, segons dades de la Societat Espanyola d’Al·lergologia.

En el nostre entorn, l’al·lèrgia respiratòria és produïda principalment pels àcars de la pols domèstica, pòl·lens, fongs de la humitat i epitelis d’animals domèstics. Els pòl·lens que més sensibilitzacions provoquen són els de gramínies, plàtan d’ombra, olivera, xiprer, parietària i blets. Les espores de fong d’alternària també són font principal de símptomes al·lèrgics. Amb molta freqüència, aquests pacients pateixen alhora altres malalties al·lèrgiques, com l’alimentària, anafilaxi o dermatitis atòpica i l’anafilaxi, entre d’altres.

En general, totes les previsions apunten que la dinàmica futura és de creixement constant. De fet, la xifra es duplicarà el 2050, quan es calcula que pràcticament la meitat de la població patirà alguna malaltia al·lèrgica. Aquesta tendència a l’alça ja fa temps que l’està notant la coordinadora del Servei d’Al·lèrgologia dels hospitals Trueta i Santa Caterina, la Dra. Laia Prat, qui especifica a aquest diari que cada vegada es detecten en edats més prematures. «Ens podem trobar amb nadons que a la primera infància ja els diagnostiquem diverses al·lèrgies alhora, abans no era tan habitual», concreta. Segons la Dra. Prat, existeix la Teoria de la higiene, on el sistema immunològic no ha de defensar-se de les infeccions, per una millor higiene, el desenvolupament de vacunes i la presa d’antibiòtics, i reacciona contra substàncies com un pol·len o un aliment. Una altra causa d’aquest increment és la contaminació.

D’altra banda, també cal tenir present el component genètic, que és molt important i augmenta el risc de tenir fills al·lèrgics en pares amb atòpia.

Mascaretes per a protegir-se

A l’inici del 2022, les pol·linitzacions hivernals de xiprer, avellaner, freixe i vern han sigut importants, superant, en diverses ocasions, les concentracions mitjanes històriques enregistrades des de 1994 fins a l’actualitat, i han avançat l’inici del període de risc d’al·lèrgia, segons informa la Xarxa Aerobiològica de Catalunya. No s’ha observat però, que s’hagi perllongat la pol·linització.

Per combatre aquests alts nivells de pol·len, la Dra. Prat proposa fer ús de la mascareta en pacients altament al·lèrgics, aprofitant que ja s’ha adquirit l’hàbit de fer-la servir per protegir-se del contagi de la covid-19. «Durant el confinament, els al·lèrgics a pol·len van estar més controlats, perquè no s’exposaven al pol·len que es troba a l’aire lliure i l’ús de mascaretes. En canvi, aquelles persones al·lèrgiques als àcars van empitjorar, perquè passaven més temps dins el domicili», indica. Per tot això, l’al·lergòloga també recomana fer servir la mascareta si, per exemple, es fa algun trasllat de domicili i s’està exposat a altes concentracions d’àcars de la pols en pacients molt al·lèrgics.

Finalment, els fàrmacs més usats per combatre’n els efectes continuen sent els antihistamínics, tot i que «cada cas és diferent i s’ha d’individualitzar». La Dra. Prat també destaca l’efectivitat de la vacuna, ja que la majoria de pacients tenen una bona resposta i milloren de forma progressiva amb aquest tractament.

Espirometries amb PCR

A diferència del que es va creure en un primer moment, l’asma bronquial no és un factor de mal pronòstic en pacients infectats de covid-19. En el seguiment d’aquests pacients, a l’hora de fer l’espirometria, la prova que mesura la capacitat pulmonar, s’ha inclòs la prova de PCR per descartar que el pacient estigui infectat pel virus en el moment de fer la prova. En canvi, durant els primers mesos de pandèmia, es va deixar de fer en alguns casos més lleus per recomanació dels sanitaris per tal d’evitar el risc de contagi.